L'etern xup-xup de les places

Part nord de la plaça Joanic
Part nord de la plaça Joanic | À.G.P.

Editorial

Quan arriba el bon temps, almenys des dels 20 anys que es desplega el pla de pacificació de les places primavera-estiu, no només el Districte posa mesures aquí i allà amb més o menys efectivitat, sinó que és Gràcia sencera qui aguanta la respiració. L'ús intensiu de l'espai públic pren en el nostre territori tot el seu significat en aquests mesos i s'hi val tot: la crítica social, la lluita política... S'hi val tot menys demanar miracles. Gràcia és al centre d'una ciutat turística, amb uns carrerons que amplifiquen qualsevol so i és una destinació de lleure sobretot nocturn que cap campanya desacreditadora (per compensar algunes campanyes acreditadores dels anys 90) ha aconseguit eliminar.

No hi haurà grans desplaçaments en manifestacions per Verdi tocant tambors?

Naturalment que hi ha remeis i cada any s'apunten mesures, i sembla que aquest cop la cosa anirà centrada a Sol, Vila i Joanic com a escenaris de risc per clàssics o per emergents i, si hi ha una realitat que ha pogut constatar el monitoratge previ de l'operatiu policial, és que sembla que no hi haurà enguany (esperem) grans desplaçaments en manifestacions com els que es van donar en l'esclat de la postpandèmia, quan Verdi semblava un riu de gent al ritme dels tambors.

De moment aquest és el diagnòstic, arriscat perquè encara no som al pit de l'estiu, i també fa senzillament por el cofoisme que els responsables del dispositiu policial de places van fer del control desplegat durant la passada Festa Major. Però cal esperar que Sol estigui més o menys sota control, que Vila no vagi a més com s'ha vist enguany i que Joanic no registri els incidents aïllats que hi ha hagut. Mentrestant, no esperem miracles i aguantem la respiració.