Segle XXI: una xarxa de suport als comerços per evitar agressions

La xarxa de comerços lila, un projecte sorgit de la proposta de la botiga La Mamavaca
La xarxa de comerços lila, un projecte sorgit de la proposta de la botiga La Mamavaca | À.G.P.

Editorial

Som a l'any 2022, Europa occidental. L'any que ve es compliran 75 anys de la promulgació de la Declaració Universal de Drets Humans, que arrenca en el seu article 1 dient que "tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets". Encara hi ha guerres i desigualtats socials creixents, també en aquest Primer Món, però vivim en el millor dels sistemes per esbargir-nos en una moderada llibertat. També és cert que, com deia Paul Eluard, hi ha altres mons però estan en aquest.

Deuen ser aquestes realitats paral·leles les que fan necessari aquest recurs perquè les víctimes trobin suports

Deuen ser aquestes realitats paral·leles les que fan necessària, en el nostre entorn, en el nostre barri, una xarxa de comerços lila perquè les víctimes d'agressions masclistes tinguin un recurs on anar per compartir el seu infern i trobar suports per sortir-ne. Deuen ser aquestes realitats que semblen extraterrestres les que obliguen a impulsar a les discoteques uns tapagots perquè les nostres filles no siguin drogades i violades a les tantes de la matinada. També deuen ser aquestes realitats paral·leles les que van fer imprescindible a Gràcia, i ja a la majoria de barris de Barcelona, una altra xarxa de comerços anomenada Radars per lluitar contra la soledat i l'oblit de les persones grans.

No ho amaguem: sempre pensem que a nosaltres no ens pot passar. Que mai aixecarem la mà o que mai serem víctimes, de la mateixa manera que fem veure que ens preocupen els boscos cremats o els accidents de trànsit. No ho amaguem: la xarxa de comerços lila de Gràcia és una baula més, necessària i imprescindible però alhora que evidencia les falles del millor dels sistemes, i probablement només la creem i la difonem per tenir la consciència més tranquil·la.