CAT i sistema de mercat

L'escenari de la Plaça del Folk, a l'edició del 2015
L'escenari de la Plaça del Folk, a l'edició del 2015 | Arxiu

Editorial

La lliure competència en la gestió dels concursos públics és un fet reglamentat i cada cop més conduït cap a un garantisme del procés que fa que, fins i tot en el cas que hi hagi un sol concurrent, aquest encara tingui 15 dies finals per autorecórrer la decisió ferma de les administracions. Només és un exemple, això últim, però hem arribat a aquest punt com a conseqüència de les corrupteles que han caracteritzat la nostra societat i els nostres dirigents en les últimes dècades. El resultat és un model liberalitzador que afavoreix els rebentapreus i les grans i mitjanes corporacions, els quals en alguns casos es poden permetre el luxe de subcontractar fins al 100% de l'activitat que aspirem a gestionar. Els tècnics de la funció pública tremolen cada cop que s'enfronten a un concurs obert davant de tots aquests equilibris i condicionants.

El peix gros es menja el petit i el negoci, cada cop més, el fan i el faran els de sempre

Aquest és el context que ha provocat, per primera vegada en el marc organitzatiu de la Festa Major de Gràcia però almenys per tercer i polèmic cop a Gràcia (Camp de l'Àliga, Pavelló Josep Comellas), que una empresa s'emporti la gestió integral d'una activitat que tradicionalment ha estat assumida per una entitat de barri. Li va passar a l'Europa i al Pedagògium (i a Lluïsos i Claret, de retruc), i ara li ha tocat a rebre al CAT amb la Plaça del Folk. Han passat 16 anys que la plaça del Sol per Festa Major és la Plaça del Folk i en el record hi queden ben lluny els concerts de Sopa de Cabra o de Pascal Comelade de dècades enrere.

Una comissió sobre la programació és ara mateix l'única taula de salvació que tenen els antics gestors de l'activitat (i el Districte i els partits polítics que tants escarafalls han fet en les últimes hores) i no hi ha cap altre marge que impedeixi el fet gros: que el peix gros es menja el petit i que el negoci, cada cop més, el fan i el faran els de sempre. I mentrestant, com diu el poeta, intentem seguir vius per arribar a veure la fi d'aquest sistema d'una refotuda vegada.