Adéu al Rebost?

Usuaris del Rebost Solidari, entre prestatges i neveres
Usuaris del Rebost Solidari, entre prestatges i neveres | Laura Rodríguez Blanco

Editorial

En el context de continuïtat de crisis econòmiques, sanitàries i socials que hem anat encadenant en els últims 15 anys -aviat és dit, Gràcia es va despertar tard a l'hora de promoure un pla de xoc contra la pobresa, probablement perquè els seus dirigents polítics i la regalada i majoritàriament benestant societat civil no havien pensat gaire que a Gràcia hi hagués gana (com precisament aquest setmanari posava en portada en un llunyà número 2). Les entitats de solidaritat van ser les primeres a reivindicar un espai al carrer Quevedo i fins i tot el moviment okupa es rearticulava impulsant recollides de roba. No és estrany, doncs, que sota l’impuls de l’ANC nasqués Gràcia Participa, inicialment amb el suport també d'associacions com l’Associació Veïnal de Gràcia, els Castellers, La Torna, Lluïsos i l’Orfeó, i el Jardí del Silenci va acollir una primera recollida d'aliments. Era l'any 2016.

Volem pensar que hi haurà un acord a l'últim minut i que ningú mirarà afinitats polítiques

Després de molts estires i arronses entre l'entitat i el Districte a la recerca d'un local -primer es va proposar el barri del Coll i finalment es va trobar l'actual de Reig i Bonet-, el 7 de gener de 2020 es va inaugurar el Rebost Solidari, que només en un any va multiplicar per deu els usuaris atesos (la pandèmia apretava i més d'un d'aquells veïns hedonistes va haver d'empassar-se l'orgull i anar a fer cua davant la necessitat de menjar. Ja no ho recordem gaire, però va ser duríssim.

El Rebost Solidari continua sent necessari, però no ha tingut ni descans ni pau en aquests dos anys i mig de trajectòria: primer han estat les dificultats de constatar la realitat de la pobresa creixent i haver-la d'atendre -fins i tot donant suport a altres punts de la ciutat amb voluntaris menys joves, després han estat els constants endarreriments de l'administració municipal a l'hora de satisfer els compromisos adquirits en matèria de subvencions i ara és un ultimàtum amb amenaça de tancament el que no rep resposta. Redefinició, única opció.

El Rebost no obrirà aquest setembre, com si les 630 unitats familiars (1.511 persones) que hi van a buscar menjar cada 15 dies visquessin de l'aire. Volem pensar que hi haurà un acord a l'últim minut i que ningú mirarà afinitats polítiques.