El mentrestant

Acumulació de brossa a tocar de Pi i Margall, a Sant Lluís amb Alegre de Dalt
Acumulació de brossa a tocar de Pi i Margall, a Sant Lluís amb Alegre de Dalt | Kel

Editorial

Fa una certa ràbia quan una expressió afortunada ens arriba de part d'un dirigent polític sobre un element d'actualitat que intentem argumentar. Fa ràbia perquè l'equilibri periodístic es pregunta si utilitzar aquella mateixa paraula no ens vincula a aquell dirigent. Potser són cabòries de la professió. Però el cert és que el mentrestant de Pi i Margall ja sabíem que seria complicat però ara sabem que és i que ho serà, perquè tot just han passat tres mesos d'unes obres que s'allargaran almenys fins a l'estiu que ve. Hi ha un bon sidral de moviments a l'avinguda i hi ha cert consens que serà a fi de bé, però el mentrestant no hi ha qui l'eviti.

Tot just han passat tres mesos d'unes obres a Pi i Margall que s'allargaran almenys fins a l'estiu que ve

Tal com explicava la setmana passada el conseller Yusef Quadura a l'assemblea de Gràcia En Comú, una mesura tan simple com un grup de whatsapp entre tècnics, comerciants i veïns ha permès executar respostes ràpides a qualsevol problemàtica que sorgeixi en aquests mesos d'una gran reforma molt esperada i que gairebé s'evitava mentre anaven passant mandats i mandats.

Però aquí entrem en qui forma part d'aquest grup i s'hi aquesta dinàmica de proximitat arriba a tot el veïnat, cosa impossible. El cas és que els principals agents socials i entitats hi són però no tothom i, per tant, hi ha desajustos que no es comuniquen perquè no tots els ulls són a tot arreu. Com a exemple menor però en tot cas exemple, hi ha la dinàmica de foto fixa que han engegat un grup de veïns a la cantonada de Sant Lluís amb Alegre de Dalt sobre els desbordats contenidors que hi ha a tocar del centre de serveis socials i també a tocar de l'avinguda.

Contenidors, baranes, parades d'autobús, aparcaments, són elements que surten com una constant en les audiències públiques i en els consells de barri i que els mitjans no hi parem mai atenció, perquè quadren poc amb el gran titular. Però aquest mentrestant de Pi i Margall fa olorar tant el gran canvi que s'hi està produint com els petits desajustos que amb més atenció serien fàcils de solucionar.