El llarg adéu de l'aparcament de superfície
Experts amb sobrada autoritat com Ole Thorson posen xifres generals a un fenomen que ja no genera aquelles antigues manifestacions de protesta per la pèrdua de places d'aparcament al carrer: un 80% dels vehicles s'ubiquen als pàrquings privats i públics i el veïnat paga i calla. La maniobra de distracció que en el seu dia va suposar la creació de l'àrea verda només va ser això: una maniobra, i ningú es va creure que hi seguiria havent-hi aparcament per a tothom. ni gratuït ni de pagament reduït.
De quin any són aquests cotxes aparcats a la plaça del Diamant? Fa cent anys? Ni quaranta
En els últims anys, a Gràcia, on quan es parla de superilles ja fa anys que hi convivim i on fa dècades que a les places només s'hi passeja, hi ha la tendència següent: reforma que arriba, reforma que elimina els espais d'aparcament verd o blau. Una cerca simple al web de l'Independent permet desplegar desenes de transformacions urbanístiques que han seguit aquesta línia: Campelies, Riera de Cassoles, Maignon, Torrent de l'Olla, darrerament Torrent del Remei, Romans o Ventalló... Lluny queden en el debat els primers carrers de plataforma única del nucli històric, on simplement van passar d'espais lliures a desterrar el cotxe. De quin any són aquests cotxes aparcats a la plaça del Diamant? Fa cent anys? Doncs ni quaranta.
I el signe dels temps va cap aquí: tots els projectes nous de reforma de grans o petits eixos viaris eliminen bona part o tota l'àrea verda: Pi i Margall, Coll del Portell, eix Sedeta-Claret, avinguda Vallcarca sud... No hi ha marxa enrere.