Cau un mite

La Colla Monumental de Sant Medir, repartint caramels el 3 de març passat
La Colla Monumental de Sant Medir, repartint caramels el 3 de març passat | S.L.B.

Editorial

Passejant pel carrer Gran, gairebé a tocar del McDonalds, hi ha una placa d'aquelles que estarrufen la Gràcia més tradicional: Las collas de San Medín a su fundador. Jose Vidal Granes. Casa donde moro y fallecio, 1856. 3 marzo 1957. La història dels orígens de la romeria fixa l'any 1830 en aquest punt de la Vila el lloc on vivia i hi tenia un forn el fundador de la tradició, i així s'ha escrit i reescrit, i s'han celebrat els centenaris i altres commemoracions en números rodons. Fins avui. 

L'anomenada Festa Major d'hivern no surt malparada d'aquesta reescriptura de la història perquè gaudeix de bona salut

Una investigació del filòleg Jordi Guilera i de l'historiador Josep Maria Contel, que avui publiquem en exclusiva i de la qual la Federació de Colles de Sant Medir ja en va ser coneixedora en assemblea extraordinària el passat dia 4, posa sobre la taula documents que certifiquen i traslladen la iniciativa de Vidal i Granés de lloc i d'any. Dos anys després de submergir-se en arxius eclesiàstics, llibres de registres de naixements, registres de la propietat i llibres de contribucions, la investigació ha conclòs que és tècnicament impossible que aquell forner engegués la romeria des de Gran de Gràcia 111, perquè aquell any no hi havia cap casa sinó camps, i perquè Vidal i Granés no apareix per Gràcia -vivia a Sant Cugat- almenys fins al 1836 i fins al 1847 no compra la finca on hi llueix l'antiga placa.

Les noves dades, que poden ser insignificants per al gran públic, han generat una forta commoció entre les colles de Sant Medir (dit en paraules dels investigadors: "van generar estupefacció") i obliguen ja de bones a primeres a suspendre qualsevol preparatiu del bicentenari de la celebració que es volia preparar de cara a l'any 2030.

L'anomenada Festa Major d'hivern no surt malparada d'aquesta reescriptura de la història perquè gaudeix de bona salut i hauria d'entomar amb esportivitat l'esforç de claredat dels investigadors, que s'hi han dedicat perquè estimen la festa, i la llum sempre és millor que la foscor.