Editorial

Vallcarca encara s'assembla massa sovint a Derry o a Beirut, com si una bomba hagués caigut des que les presses immobiliàries van agafar amb els pixats al ventre a alguns promotors i només van completar la primera part de la feina, la de la destrucció. Com que a una destrucció sense reconstrucció no se li pot dir transformació, a algú se li va ocórrer la paraula urbanicidi, i encara hi som, malgrat les convocatòries dels últims anys de processos participatius. 

Les altres connexions de barri són l'opció de futur i premi de consolació almenys de la densitat imparable de la trama urbana

No obstant això, hi ha alguna cosa que es mou en un sentit diferent del que es preveia fa 20 anys, quan uns plànols municipals certament psicotròpics apostaven per connectar l'avinguda Vallcarca amb el pont a través d'una rampa costeruda. Són les altres connexions de Vallcarca. Sí. Enlloc estava escrit que per travessar el barri només hi hagués l'opció de l'avinguda o de les opcions paral·leles o perpendiculars de (carrer) Mare de Déu del Coll o Farigola. 

Hi ha altres connexions més pacífiques com el Parc Sanitari Pere Virgili i la setmana que ve se'n començarà a configurar amb obra real una altra, la del nou parc del carrer Anna Piferrer cap a les casetes de la Ronda dels carrers Ticià i Cesare Cantú [No obviem que el nou parc anirà en detriment parcial d'un altre, el de Comas i Llaberia, però aquí hi va un institut també prioritari]. Encara en l'imaginari però sense marxa enrere hi haurà en els propers anys l'enllaç entre la placeta del metro de Vallcarca, el carrer Gustavo Adolfo Bécquer, la casa Junyer-Canals i la plaça Mons. 

Les altres connexions de barri, que en altres punts del districte com la Salut també estan emergint com a alternativa a una mobilitat diferent, són l'opció de futur i premi de consolació almenys de la densitat imparable de la trama urbana. Tot plegat ha de servir per viure millor.