Editorial

Hi ha conflictes veïnals llargs i irresolubles, com el que sembla que tenalla el barri de Vallcarca des de fa dècades encara que poc a poc es vagi aclarint el paisatge, però n'hi ha d'altres de curts però igualment intensos que també posen a prova les capacitats d'institucions i veïns de segellar un camí del mig que durant mesos i mesos sembla impossible. Aquest és el cas de les escales mecàniques de la Baixada de la Glòria, que aquesta setmana ha entrat en una nova fase i que iniciarà obres de manera oficial (i tranquil·la) aquest dilluns 6 de febrer. Hi ha acord perquè les noves escales i la reforma integral del complex i costerut espai només tingui un sol dispositiu però que aquest sigui reversible.

El pacte, tancat aquest dimarts, ha agafat per sorpresa tant els optimistes com els pessimistes de l'anàlisi local perquè només fa cinc mesos que els estudis tècnics proclamaven el no a la reversibilitat per l'alta afluència de turistes que poden dominar de facto un sol sentit ascendent durant bona part del dia. Però també els veïns aixecaven la veu per afermar que s'havia d'encabir tant sí com no un doble dispositiu d'escales de baixada i de pujada. I les reunions parlant de centímetres i de superposició de serveis esdevenien insofribles.

Els pactes sempre són bona cosa i es fan amb l'adversari, perquè Districte i veïns han estat això tots aquests mesos, perdent la paciència uns i altres, però ara albirant una solució de mínims que inclou fins i tot un servei de taxi a demanda i unes eventuals escales mecàniques a Baixada de Briz que encara completarien millor aquest dispositiu únic a Baixada de la Glòria. Caldrà veure, en tot cas, com s'aferma l'acord i sobretot com la teoria es posa en pràctica.