Editorial

Quan l'Ajuntament presenta projectes de gran impacte urbanístic i social, els mitjans de comunicació -més encara els locals- ens en fem ressò, i encara més si ho podem fer en exclusiva. Però sempre hi ha una recança inconfesable entre l'anunci i la realitat, perquè des d'aquesta publicació fins a l'estrena passaran uns anys. En el cas que avui ocupa l'espai principal de la portada de L'Independent, ja hi ha un advertiment: dos mandats i mig, deu anys, poden passar per veure acabada la idea de l'Illa Carolines: un institut-escola amb bloc principal per Riera de Cassoles, una gran àrea verda interior que connectarà aquesta vial amb el carrer Gran de Gràcia (a l'altura del 219, on ara hi ha un estanc) i un nou edifici d'habitatge públic en una Vila encara molt mancada d'aquesta necessitat.

El llarg termini d'execució s'entén perquè s'hi han d'executar expropiacions -sobretot la de les Filles de la Caritat, que perdran més de la meitat dels seus actuals terrenys-, s'hi ha de fer un concurs d'arquitectes, s'ha de comptar amb l'acceptació final del Consorci d'Educació i s'ha de recórrer l'infernal però legalista tramitació d'estudis previs,  avantprojectes, projectes i les corresponents licitacions. Deu anys no passen ràpid, i tota aquesta paperassa i procediments és desesperant però imprescindible. Que li ho preguntin als veïns de Vallcarca, per exemple.
Cal pensar, però, si aquesta ha estat la millor opció dels primers destinataris clars de l'operació Illa Carolines, és a dir, la comunitat educativa de l'escola Teixidores, que van acceptar l'oferiment del Districte d'aquest nou espai i van bandejar la primera opció del fuit institut-escola que s'ha d'aixecar a l'Hospital Evangèlic del carrer Camèlies. La realitat i la pesada llosa de la dècada de preratius a Illa Carolines farà, de facto, que molts alumnes de Teixidores acabin anant a l'Evangèlic, encara que els actuals reivindicants sempre posarn dir que Illa Carolines ho van guanyar ells.