“No me la cansis gaire que dissabte hi ha festa”

Societat

L’Independent es cola al nou local liberal que han obert a Gràcia. No hem vingut el millor dia. És dijous i només hi ha dos homes de mitjana edat prenent una copa. També hi ha un noi que no veiem a qui li estan fent un massatge tàntric. No ens hi sumem. Al número 70 del carrer Encarnació no hi ha cap rètol. La mirada encuriosida d’un jove que entra a la porteria del davant ens confirma que no ens hem equivocat de local. Pitgem l’intèrfon i després d’observar-nos amb una pantalla des de l’interior ens obren la porta. Ens fem passar per una parella amb experiència en aquest món. Ens atén una noia que els trenta ja no els torna a fer. Ens demana una identificació. Quan som a punt de treure el DNI, ens diu que només necessita un nick. Ho solventem dient els noms dels nostres caps. L’entrada costa deu euros per persona amb consumició inclosa. Avui no paguem. Quan passes la primera cortina hi ha una barra, que serveix de frontera per si aquell dia un no té ganes de festa. Després ja et trobes unes butaques i una segona barra on no només et poden preguntar quina hora és. És l’avantsala del desenfre sexual. El rebedor per on transites és un passadís francès amb diversos forats en dues mampares per practicar sexe oral o normal sense veure amb qui gaudeixes. Als laterals hi ha un espai amb televisió inclosa on s’emeten pel.lícules que no opten als Òscar. Després arribem al “cuarto oscuro”. Me la jugo i li comento que em recorda molt a un que hi ha a Vilanova. Agraeixo que no em demani detalls. Acte seguit veiem un llit més petit i un de gegant on el llum de l’habitació s’apaga i s’encén. Li pregunto quin tipus de públic hi va usant la terminologia adequada: “És hetero, bi o le?” Quan es torna encendre el llum m’adono que la pregunta li he fet a la paret. Ens comenta que hi ha de tot, però que sobretot venen parelles. La joia de la corona és al costat: un jacuzzi amb hidromassatge per donar-se un bany de masses. Just al costat estan preparant una sala de sado perquè “la clientela ens ho demana”. Volen posar-hi una creu, una guillotina, però sobretot un poltre. “El potro se lleva mucho ahora”. Fem que sí amb el cap mentre enfilem la sortida mirant d’imaginar de què caram es tracta.