Només el 8% de carrers de Gràcia estan dedicats a dones, i la meitat, són santes

Societat

El nomenclàtor de Gràcia dedica espais a Anna Frank, a Mariana Pineda, a Venus i a Minerva, i a moltes santes i marededéus, però encara coixeja molt en la paritat. Per primera vegada, un estudi sobre les necessitats i condicions de vida de les dones a la Vila quantifica aquesta descompensació i situa en només un 8% la quantitat de carrers, places, avingudes i espais diversos que estan dedicats a les dones. I la meitat d’aquest percentatge pertany a santes. L’estudi, que es va fer públic fa uns dies durant la primera Trobada de Dones de Gràcia, analitza els 357 carrers del districte i detalla que 162 (el 45%) estan referits a persones i 195 (55%) estan referits a altres elements. Però quan s’entra en la divisió d’aquests162 espais per qüestió de sexe, es constata que la balança a favor d’espais dedicats a homes es decanta bruscament fins a una proporció de 80% contra 20%. En números absoluts, hi ha 130 registres masculins al nomenclàtor i 32 femenins. Però l’estudi va més enllà i furga també en la tipologia de noms femenins i masculins i evidencia que una part molt important dels pocs noms de carrers, places i avingudes dedicats a dones corresponen al santoral. I aquí les dades encara són més dures: un 53% del nomenclàtor femení correspon a santes o marededéus (17 de 32), mentre que en el cas dels homes això no passa i només és un 15% (20 de 130). Gràcia té un carrer i un passeig de la Mare de Déu del Coll, carrers dedicats a Santa Rosa, Santa Àgata, Santa Eugènia, Santa Teresa, Santa Tecla. El Districte i el grup de treball de Nomenclàtor han intentat equilibrar aquesta tendència en els últims anys dedicant el nom de Antonieta Cot Miralpeix a la Biblioteca de Penitents, ja hi ha un carrer Amalia Garcia a Penitents i les lluites veïnals ja han popularitzat els nous jardins de Maria Baldó a Vallcarca. Les dones són majoria a les entitats però no presideixen Un 4,5% de la població major de 20 anys, 4.727 persones, estan vinculades directament a les principals entitats  associatives del districte i un 51,4% són dones. Només en tres casos, segons apunta l’estudi, la base social amb més pes és masculina (Centre Moral, Lluïsos i Coordinadora de Colles de Cultura Popular). Aquesta majoria, de tota manera, no es modifica en les juntes de govern, on hi regna la paritat, si s’exceptua el cas de la Fundació Festa Major (quatre dels cinc membres són homes). La dinàmica paritària es trenca totalment quan s’analitzen les presidències d’aquestes entitats ja que en aquest escalafó no hi ha ni una sola dona.