Crònica d'una acampada: el canvi comença aquí i ara
[caption id="attachment_5929" align="alignnone" width="300" caption="Fotografia: Laia Ros"]
[/caption]
S’està gestant un moviment nou a la Plaça Catalunya. Hi ha gent de totes les edats, zones i estatus socials. Embarassades, canalla, gent gran, aturats, personal sanitari, estudiants, treballadors. Tots junts, sense líders ni jerarquies, tots acampen de manera indefinida per protestar per un sistema que ja està caducat: “necessitem un canvi, que comença aquí i ara”. És per buscar el camí d’aquest canvi que es convoca a tots els ciutadans de Barcelona a assistir a les assemblees que tenen lloc a les 19 h i a les 22.30 h. Es requereixen solucions a través del debat, i no de la lluita. El nombre d’assistents varia, durant el dia en són més, per les nits els joves resisteixen mentre que els grans tornen a les seves cases. Aquesta nit unes 150 persones han passat la nit a la Plaça Catalunya després que la Guàrdia Urbana accedís a no desallotjar-los a canvi de mantenir neta la zona. Així ha estat. Les petites reunions que es van formant a banda i banda de la plaça són constants, gent de tota mena s’asseu a conversar. En un d’aquests grups es debat l’origen de la multitudinària acampada barcelonina. “L’hem portada a través de Madrid”, afirma un home gran, “No hi estic d’acord. Això ja ve molt d’abans”, diu una noia. Són tants i tan diferents que es fa molt difícil posar-se d’acord, perquè en protestar com a persones i ciutadans no busquen un líder, tan sols representants que tinguin millor oratòria per parlar amb la premsa. “La culpa no la tenen tan sols els banquers i els polítics, sinó també nosaltres per deixar-los fer”, afirma en Jaume, “i això s’ha acabat”. La Silvia Cepero, jove veïna de Gràcia i membre de l’Assemblea per la Comunicació Social està aquí per mirar de donar una cobertura digna i neutral al projecte, sense ser manipulada per cap partit ni interès econòmic. No obstant, també està aquí “perquè és el moment de fer un canvi des del respecte, des de la dignitat, la humilitat i no des de l’antagonisme”.
Els responsables de que tot estigui malament, explica, som nosaltres, i és per això que el poder del canvi també el tenim nosaltres com a persones. “Aquesta acampada és diferent a la que van protagonitzar la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia, aquesta és molt més comunitària i la causa implica a molta més gent”, afirma la Silvia. Així doncs, a la Plaça Catalunya hi ha molts més ulls mirant i, per tant, s’haurà de donar més explicacions si es desallotja de la manera que es va fer amb l’acampada a la Plaça de la Vila de Gràcia. “Serà bastant interessant veure com mouen fitxa els polítics respecte aquest tema amb unes eleccions municipals en dos dies”. No obstant, sense la presència de les xarxes socials no hagués estat possible aquesta protesta. Seguint l’exemple d’Egipte, Twitter ha estat l’espurna que ha encès la flama amb els hashtags #acampadabcn, #acampadasol, #nonosvamos, #yeswecamp o #spanishrevolution. D’aquesta manera, Madrid i Barcelona, seguits de tota Espanya, obliden les seves diferències polítiques per trobar un punt d’unió, el desencant d’aquesta societat capitalista. És una protesta que no ha estat iniciada per cap partit polític ni cap entitat, sinó que els propis ciutadans decideixen que ja n’hi ha prou. El poble ja no vol representants, així que pren la paraula.
Text: Anna Buj
[/caption]
S’està gestant un moviment nou a la Plaça Catalunya. Hi ha gent de totes les edats, zones i estatus socials. Embarassades, canalla, gent gran, aturats, personal sanitari, estudiants, treballadors. Tots junts, sense líders ni jerarquies, tots acampen de manera indefinida per protestar per un sistema que ja està caducat: “necessitem un canvi, que comença aquí i ara”. És per buscar el camí d’aquest canvi que es convoca a tots els ciutadans de Barcelona a assistir a les assemblees que tenen lloc a les 19 h i a les 22.30 h. Es requereixen solucions a través del debat, i no de la lluita. El nombre d’assistents varia, durant el dia en són més, per les nits els joves resisteixen mentre que els grans tornen a les seves cases. Aquesta nit unes 150 persones han passat la nit a la Plaça Catalunya després que la Guàrdia Urbana accedís a no desallotjar-los a canvi de mantenir neta la zona. Així ha estat. Les petites reunions que es van formant a banda i banda de la plaça són constants, gent de tota mena s’asseu a conversar. En un d’aquests grups es debat l’origen de la multitudinària acampada barcelonina. “L’hem portada a través de Madrid”, afirma un home gran, “No hi estic d’acord. Això ja ve molt d’abans”, diu una noia. Són tants i tan diferents que es fa molt difícil posar-se d’acord, perquè en protestar com a persones i ciutadans no busquen un líder, tan sols representants que tinguin millor oratòria per parlar amb la premsa. “La culpa no la tenen tan sols els banquers i els polítics, sinó també nosaltres per deixar-los fer”, afirma en Jaume, “i això s’ha acabat”. La Silvia Cepero, jove veïna de Gràcia i membre de l’Assemblea per la Comunicació Social està aquí per mirar de donar una cobertura digna i neutral al projecte, sense ser manipulada per cap partit ni interès econòmic. No obstant, també està aquí “perquè és el moment de fer un canvi des del respecte, des de la dignitat, la humilitat i no des de l’antagonisme”.
Els responsables de que tot estigui malament, explica, som nosaltres, i és per això que el poder del canvi també el tenim nosaltres com a persones. “Aquesta acampada és diferent a la que van protagonitzar la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia, aquesta és molt més comunitària i la causa implica a molta més gent”, afirma la Silvia. Així doncs, a la Plaça Catalunya hi ha molts més ulls mirant i, per tant, s’haurà de donar més explicacions si es desallotja de la manera que es va fer amb l’acampada a la Plaça de la Vila de Gràcia. “Serà bastant interessant veure com mouen fitxa els polítics respecte aquest tema amb unes eleccions municipals en dos dies”. No obstant, sense la presència de les xarxes socials no hagués estat possible aquesta protesta. Seguint l’exemple d’Egipte, Twitter ha estat l’espurna que ha encès la flama amb els hashtags #acampadabcn, #acampadasol, #nonosvamos, #yeswecamp o #spanishrevolution. D’aquesta manera, Madrid i Barcelona, seguits de tota Espanya, obliden les seves diferències polítiques per trobar un punt d’unió, el desencant d’aquesta societat capitalista. És una protesta que no ha estat iniciada per cap partit polític ni cap entitat, sinó que els propis ciutadans decideixen que ja n’hi ha prou. El poble ja no vol representants, així que pren la paraula.
Text: Anna Buj