Els Catarres: “Res de veritats absolutes”

Cultura

El grup d’Aiguafreda format per Èric Vergés (veu i guitarra), Jan Riera (acordió) i Roser Cruells (contrabaix) ha arrassat a Internet amb el seu primer single Jenifer. S’autodefineixen com a festius i positius i els podrem veure demà a la nit a la Plaça del Raspall en el marc de les Festes Alternatives. Serà la primera vegada que toquen a Gràcia i asseguren que els fa molta il.lusió. Teniu un estiu mogudet… Estem molt contents, no ens ho esperàvem. Vam muntar el grup a finals del 2010 i a la gent li està agradant allò que fem. Ens estan sortint molts concerts! S’ha definit el vostre estil com a folk català, pop-folk català... Com el preciseu vosaltres? És cançó d’autor però feta per un grup, cançons molt properes, que parlen de coses del dia a dia que la gent es fa seves. Res de temes universals i veritats absolutes… Fem cançons i prou! Jenifer és una cançó d’amor… És un tema recorrent al vostre repertori? El 99 per cent de les nostres cançons parlen d’amor. Som uns romanticots! Però no és un amor tòpic, és un amor de coses quotidianes, explicat amb lletres que no són evidents. Al final, totes les cançons parlen d’amor, ja sigui per un país, per una noia, per un noi… Què oferiu al vostre directe? Per sobre de tot, és molt espontani. Sempre la liem, sempre la caguem un moment o altre i hem de parar a mitja cançó -perquè ara estem tocant molt als concerts, però no estem assajant res perquè no tenim temps! Si ens equivoquem, parem, la gent xiula, riu… Xerrem molt i també expliquem acudits. Tindrem alguna sorpresa? Sí, hi haurà algun tema nou. De fet, aquest agost volem editar un disc físic. Tenim vuit cançons gravades i al disc n’hi haurà tres més. A la vostra web hi ha penjat un manifest per la música lliure. Les nostres cançons es poden descarregar gratuïtament. Creien que aquesta és la única manera d’acabar amb la pirateria. Les discogràfiques diuen que s’està morint la música, però el que s’està morint és el seu sistema discogràfic! La música està més viva que mai. Una discogràfica et promociona i distribueix, i són dues coses que Internet t’ofereix gratuïtament. Hem aconseguit que la gent escolti les nostres cançons i vinguin als concerts, i cada cop en tenim més! I d’aquí a un any? Quan passi aquest boom... Això d’ara és surrealista, no creiem que passi sempre, però esperem poder seguir fent concerts més petits. Tampoc no ens caurien els anells per haver de tornar a les nostres feines d’abans… “Que nos quiten lo bailao”! Text: Marta Naberhaus