Gràcia commemorarà els 150 anys de la construcció del campanar com a símbol

Política

DSC_2626“En la antigua plaza de Oriente, que luego recibió el nombre de Constitución y más tarde el de Rius y Taulet, fueron iniciadas el año 1862, las obras de construcción de la torre del reloj”. Amb aquestes paraules es recull a l’Álbum histórico y gráfico de Gràcia (Arolas, 1950) la construcció del campanar civil que esdevindria símbol de Gràcia i que ara el Districte vol reivindicar-la a finals de 2014, quan es compliran els seus 150 anys, com a símbol de llibertat. El ple del 7 d’octubre aprovarà la mesura de govern. El programa d’actes encara està a les beceroles, però aquest dilluns en comissió de govern l’equip del Districte ja ha analitzat una primera proposta que compta amb la participació del Taller d’Història i en la qual s’hi inclouran actes polítics, socials i acadèmics. De fet, ja a la passada Festa Major es va fer una primera mostra a la seu del Districte sobre la relació entre el campanar i la festa i la junta de la Fundació Festa Major es va fer la primera fotografia conjunta a la petita balconada que hi ha a dalt del campanar per al número especial de l’Independent. La mesura de govern, que amb tota probabilitat comptarà amb el suport de tots els grups polítics, desplegarà la majoria d’actes abans i després del 8 de desembre de 2014, data en què es van acabar les obres, fins i tot en els primers mesos de 2015. La torre del rellotge, aixecada per Antoni Rovira i Trias i inaugurada per l’alcalde de la Gràcia independent, Josep Balasch, es va estrenar amb un lema escrit a quatre bandes, “En el reinado de Dª Isabel II/ Siendo Capitán General Don Fernando Cotoner/ Siendo Gobernador Don Francisco Sepúlveda / A expensas del Ayuntamiento”. Només en els primers anys de vida el campanar va viure una intensa activitat com a referent social, ja que el 1870 va ser icona de la Revolta de les Quintes. Ara el Districte no només vol aprofitar per recuperar la memòria històrica sinó també donar veu al món acadèmic perquè expliqui com van ser els anys de la Gràcia independent a nivell de govern municipal i alhora relligar aquell esperit de Vila amb l’aportació actual que es fa des de les colles de cultura popular.