El treball frenètic d’ampliació del catàleg de patrimoni que quatre equips tècnics (i un de coordinació) han fet des de l’abril a Gràcia, com a conseqüència directa del conflicte que des del novembre havia posat en perill les casetes d’Encarnació i l’alzina bicentenària, ha tancat aquest dimarts la fase principal amb les conclusions de la investigació que els ha dut a documentar i configurar una proposta de protecció del teixit tradicional, que inclou habitatges, interiors d’illa i espais verds. Si en l’actualitat en l’anomenat Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric (PEPPAH) hi havia 599 edificis protegits, bàsicament en el nucli històric de la Vila, que representaven el 8% aproximat, ara el plantejament implica 2.520 finques, això és gairebé el 50%. En espai verd es passaria dels 15 arbres catalogats actualment a 130 parcel·les que conservarien el seu arbrat singular.

La proposta de l’equip d’experts, sorgida i nodrida també a partir del procés participatiu que encara està en marxa, suposa, segons afirma en una entrevista el seu coordinador, Joan Casadevall, un “canvi de paradigma” perquè es concretarà no només en un llista d’adreces sinó en una preservació de conjunt en metres quadrats que concentra el 72% dels casos en un 40% del nucli històric, molt similar a la foto fixa que tenia Gràcia al voltant de l’any 1889. “Definirem un perímetre com si Gràcia fos un municipi independent”, apunta Casadevall. L’equip d’experts s’inclina per un nivell de protecció C, que inclou tot l’envolvent de l’edifici, i no només la façana.

El catàleg de patrimoni ja té una proposta numèrica i, com diu l’equip d’experts encapçalat per Joan Casadevall, de “canvi de paradigma” que pretén blindar el teixit tradicional de Gràcia en termes d’habitatge, interiors d’illa i espais verds: del 8,5% es vol passar a prop del 50% del nucli històric, una foto fixa molt similar a la Gràcia del 1889. En xifres absolutes, la proposta també impressiona: dels 599 edificis i 15 arbres inclosos en el catàleg actual es vol saltar a 2.520 finques i 130 parcel·les amb un espai verd singular. “Volem protegir Gràcia urbanísticament perquè no es perdi el seu teixit”, resumeix Casadevall.

L’equip d’experts, que va presentar dimarts en sessió oberta al CAT les conclusions del treball de camp que s’ha fet des de l’abril, no ha acabat ni molt menys la feina però sí que ha deixat un primer document que va partir d’un primer paquet en revisió format per 5.200 finques amb interès i que ara es concreta sobretot en un perímetre ampli del nucli històric. Un 72% de les propostes de protecció estan en un 40% de l’àmbit estudiat.
Els quatre equips (tres geogràfics i un de vegetació) va partir d’aquestes 5.200 finques, un 70% del total, i 8.600 patis que podien contenir massa verda i ha recollit moltes conclusions de relleu: per exemple, a les illes de cases situades al sud del Torrent de l’Olla i Travessera de Gràcia s’ha proposat protegir un 56% més del que hi ha. En el nucli històric, a més, hi ha 353 patis de més de 65 metres quadrats que concentren el 46% del verd de tota la Vila, però només 130 parcel·les tenen un interès biològic.
En el debat viu al CAT, amb algunes crítiques perquè no s’ha inclòs el barri del Coll en l’estudi, la conclusió tècnica es va encaminar cap a una “preservació de conjunt” i a una priorització de la preservació que pot obrir una via per desafectar edificis assenyalats encara en els plans municipals.

Joan Casadevall: “Definirem un perímetre com si Gràcia fos un municipi independent”

En Joan Casadevall (Gràcia, 1955) ha tancat amb la Montserrat Villaverde, el Francesc Caballé, la Gemma Serch i el Marc Montlleó una proposta d’ampliació del catàleg de patrimoni a Gràcia.

Què n’extreus de la conclusió del treball dels quatre equips?
Els equips han pentinat casa per casa i arbre per arbre. Ara hem de processar les dades, però ja hem vist que tenim una allau d’edificis importants i interiors d’illa amb potencial i hem d’anar cap a conservar-ho tot. Anem cap a la preservació del tot, del teixit, d’una àrea, no de singularitats, com es va fer a Sant Andreu o a Horta.

Un nou catàleg de patrimoni?
No. Ja existia el planejament i el catàleg. Igual que a l’Eixample el 1978 ja es va registrar un sector de conservació, per què no es pot fer el mateix a les antigues viles annexionades. Intentem identificar quin és el nucli fundacional que encara conserva els màxims signes d’identitat d’aquell municipi.

Això espanta el constructor?
Evidentment. El promotor ha de veure marcades unes regles de joc. Però has de preservar també els interessos del privat, perquè potser la gent no vol que li protegeixin casa seva. Li has de buscar avantatges: incentius fiscals, ajuts a la rehabilitació…

Tu has treballat entre canvis de mandat. Entre l’abril i ara està igual de tranquil?
Totalment. Si no ho estic, plego.

En la comissió de seguiment d’aquest procés participatiu, ara fa un mes, vas dir dues coses: que no et feia por afegir 80 edificis més i que tenies por que no et deixessin entrar a les cases.
Sí que esporàdicament ens han deixat entrar, però en la segona part del treball hem d’entrar per veure elements interiors, jardins, patis… Anem a porta freda, però la gent va sabent que existim.

Hi ha predisposició a deixar-vos entrar?
No. Per això has de semblar molt bona persona, ensenyar bé la credencial, garantir que no publicarem res sense autorització. Cada edifici que vulguem catalogar s’ha de negociar amb els propietaris. L’únic problema és que anem curts de temps. Al novembre hem d’haver acabat.

Hi ha un model de casa pròpiament gracienca?
Sí, i n’hem fet una categoria. Gràcia es va formar perquè els terratinents van parcel·lar els terrenys i van crear un tipus de casa estreta de 5,70 metres, amb una fondària d’11 metres, amb un pati darrera, amb una teulada en principi de dues aigües i ara plana.

On encara hi ha aquestes cases?
Totes les que són planta baixa i pis. A l’entorn de Joanic, a Fraternitat…

Una cosa que t’hagi sorprès.
La quantitat d’interiors d’illa que encara queden. Ho hem treballat amb satèl·lit. És espectacular la taca verda que hi ha dins dels edificis.

L’Ajuntament no ha prioritzat l’obertura d’aquests interiors d’illa. Creus que la vostra operació ho pot accelerar?
No és l’objectiu. És la preservació del verd. Sí que aconseguirem la definició d’un perímetre com si Gràcia fos un municipi independent que té un centre històric que s’ha de preservar. No seran les 5.200 finques del primer paquet en revisió, però sí la meitat.

No serà un número sinó un àmbit global?
Hi haurà número, uns metres quadrats globals i també llistat d’adreces. Perquè els residents i propietaris ho han de saber.

I una categorització? Ho veus reflectit en una categoria actualment existent: A, B, C, D…?
Sí. Sabem segur que serà una C, la protecció de tot l’envolvent, no només la façana.