El nou catàleg de patrimoni s’ultima amb 109 aportacions fruit de la participació veïnal

El nou catàleg de patrimoni que quatre equips tècnics (i un de coordinació) han fet des de l’abril a Gràcia, com a conseqüència del conflicte que des del novembre havia posat en perill les casetes d’Encarnació i l’alzina bicentenària, ja està gairebé enllestit i té data de lliurament dels treballs a l’Ajuntament: 1 de novembre. En poc més de sis mesos, doncs, treballant a contrarellotge per ajustar-se a la decretada suspensió de llicències de nova construcció i gran rehabilitació i de plans urbanístics durant un any als àmbits de la la Vila de Gràcia i part dels barris de la Salut, Vallcarca i Camp del Grassot i Gràcia Nova, en vigor des del 14 de desembre, l’equip coordinat per Joan Casadevall haurà tancat una proposta que s’ha vist finalment enriquida per 109 noves aportacions fruit de la participació veïnal, tant les que s’han generat en les sessions participatives com les que els veïns han introduït a través del portal decidim.barcelona.
Les principals aportacions veïnals, tant de plataformes organitzades com a títol individual, destaquen en l’àmbit de detals de façanes però sobretot d’interiors d’illa, justament aquells àmbits que quedaven més amagats a ulls dels tècnics que van recórrer durant setmanes tots els carrers de l’àmbit d’estudi, a banda de fer servir eines de rastreig telemàtic. Un 9% de les aportacions veïnals corresponen a aquests interiors d’illa. Mentrestant, les casetes d’Encarnació segueixen aportant informació: a la memòria de modificació del PGM ha sortit a la llum el projecte fallit de 1974, que preveia enderrocar-ho tot per fer-hi un bloc de cinc plantes.
No han arribat a temps de salvar-se ni la Kasa Nostra de Repartidor 24 (Vallcarca) ni el casalot de Balcells 26 ni la masia de Can Morera a Mare de Déu de la Salut 44 ni la Torreta d’Escorial 158 (la Salut), però l’1 de novembre és la data de lliurament i d’activació de la reendreça del nou catàleg de patrimoni que aspira a protegir el 50% de finques per blindar el teixit tradicional de Gràcia. El treball dels cinc equips tècnics, que presentarà a l’Ajuntament una proposta de màxims, segons fonts coneixedores dels últims detalls, s’enriquirà finalment de 109 propostes veïnals, moltes de les quals ja s’havien anotat en el treball de camp, però que altres -com sobretot els interiors d’illa- han ajudat a completar una visió de conjunt que ara s’ha de concretar en un document que superarà amb tota probabilitat les 2.500 referències i un centenar llarg afegit d’espais verds. El canvi és notable: ara hi ha 599 edificis protegits i 15 arbres i, sense tenir en compte les 109 aportacions veïnals, es plantejava passar a 2.520 finques i 130 espais verds.
Els ulls dels veïns s’han fixat sobretot, en gairebé un 10% de les propostes, en els interiors d’illa com a petits pulmons verds, justament aquells espais més difícils de registrar en el treball de camp, que sovint s’ha fet a porta freda o sense possibilitat d’entrar a espais interns més enllà de la façana. Només en el repàs de les propostes veïnals hi destaquen interiors d’illa que es proposa de protegir a Escorial 42-50, Montmany 29, Betlem 31, Verdi 287 i 331, Sant Marc 14, Jaén 14, Alzina 38, Mare de Déu del Coll 24 o Maurici Serrahima 21.
També altres espais que els veïns han plantejat tenen a veure amb petits detalls de façana com plaques històriques de numeració de les cases o vestigis del nomenclàtor original com les imatges de Sant Josep que encara es conserven al carrer Camprodon, abans que fos canviat en l’annexió a Barcelona per evitar repeticions. Fins i tot la comunitat de veïns del carrer Canó 3 ha engegat un debat sobre l’ús que ha de tenir el màstil de la finca, amb balcó a plaça del Sol 5, on abans hi havia una escola.
El lliurament de la nova proposta de catàleg, en tot cas, posarà sobre la taula i a decisió de l’Ajuntament la idea d’incloure sota una protecció C tot un perímetre característic i definitori del que havia estat la Gràcia independent i que encara manté una geografia aproximada del que va ser. La tipologia C implicaria la conservació de tot l’envolvent dels edificis catalogats, no només la façana.