El Tradicionàrius ofereix aquest divendres Socarrel, amb el ballarí Magí Serra, els occitans Vox Bigerri, el músic electro-acústic Laurent Delforge i la col·laboració del ceraminsta Joan Panisello. Roberto Olivan en dóna els detalls.

Com ha estat el procés de creació de l’espectacle?
Tot va començar amb una actuació i una primera col·laboració amb el ceramista Joan Panisello. A partir de la invitació a la fira Mediterrània, vam començar a animar-nos, fins a incorporar la visió més moderna de Laurent Delforge. Jo he estat el provocador, però com en tot procés creatiu cadascú ha fet la seva aportació.

Quina és la reflexió que voleu que faci l’espectador?
Sempre és difícil explicar la dansa perquè és abstracte, però a Socarrel es toquen temes com la tradició i la modernitat, i té un missatge clar d’entesa, de veure com persones amb una base més tradicional i d’altres més actuals es posen d’acord. En aquests moments em sembla un missatge molt interessant.

El ‘Tradi’ fa temps que s’obre a la dansa i altres expressions artístiques. És una tendència a l’alça?
La interdisciplinarietat és normal, la creació actual és un reflex de la societat: la barreja és palpable al carrer així com l’ús de la tecnologia, i alhora has de tenir clar d’on vens, quina és la teva història perquè així es crea la identitat. Tinc la sensació que vivim en un moment d’impàs.

Quin recorregut tindrà ‘Socarrel’?
Ha despertat interès i per ara ja tenim diferents propostes.