L’A va començar dijous passat a treballar a l’Esperança, a la cinquena planta de malalts de coronavirus, amb la il·lusió intacta d’una estudiant de tercer de carrera i amb els neguits seus i dels seus familiars a flor de pell. “Estic contenta perquè tinc feina”, diu en conversa amb aquest setmanari. L’A només té 22 anys. 

“Primer em van posar a la banda de geriatria, a fer el que es diu reciclatge, però al cap de setmana ja em van passar a l’ala Covid; estava espantada però vaig pensar que ja venceria la por”, explica. Mentre els mitjans anem transmetent dades i declaracions fredes, l’A fa pinya amb les seves companyes de planta: “hi ha estudiants de quart, titulats recents i altres treballadores més veteranes que s’han anat redistribuint; en aquest sentit tothom va perdut però entre totes anem per feina”. 

L’A explica la dinàmica de la planta on treballa. “Hi ha el que en diem una zona neta, amb els ordinadors i els espais de repartiment de tasques, i la zona bruta, on hi ha una cinta delimitadora i on s’intenta estar el mínim temps possible, amb dues entrades a les habitacions dels pacients a les 16.30 hores i a les 19.30 hores, a banda de peticions concretes a través del timbre”.

Què passa dins d’aquesta zona bruta? “Els pacients reben els àpats, la medicació i el tractament en base a sèrums glucosats, es poden moure per l’habitació i poden parlar per telèfon o veure la televisió, però hi ha hagut casos de desorientació i de sortida involuntària al passadís, que ens obliga a desinfectar-ho tot, i d'altres que ja no volen prendre la medicació”. 

El material, gran tema. “A la zona bruta ja tenim material preparat com llençols o bolquers per minimitzar sortides a la zona neta, i pel que fa a nosaltres, com que l’Esperança és un hospital més petit, no tenim granotes sinó unes bates més fines on hi sobreposem una bata de quirofan esterilitzada d’un sol ús i també unes ulleres molt incòmodes, un davantal de plàstic, dobles guants i doble mascareta; com que no hi ha prou guants, ens hi tirem sabó antisèptic”.

Com és el final de la jornada? “Fa fred quan surto i aquests dies m’ha fet mal el coll. No tinc símptomes de res, encara que ara ja no ens facin tests. A diferència de quan vaig a la feina, que no hi penso massa, sí que quan surto pateixo una mica pels de casa i intento no fer gaires abraçades, intento no veure les notícies i tinc moltes ganes de veure la meva àvia”.