Just havien celebrat a finals d'any el desè aniversari de la sala, tot recordant la duresa dels primers anys quan va esclatar la crisi econòmica, que ara "els enganxa" una altra que diuen que serà pitjor. Però l'Almeria Teatre està prou bregat per superar dificultats i mantenir-se amb dignitat en el circuit de sales que han sabut combinar propostes alternatives i comercials sense perdre qualitat. Encara amb la persiana abaixada i pensant ja en la temporada vinent, el seu director, Víctor Álvaro, reflexiona sobre la situació actual del sector i els reptes que tenen per endavant.

Com heu viscut els mesos de confinament i tancament?
Després d'onze anys sense parar, sense cap dia on no estigués connectat d'una manera o una altra, tan s'hi valia estar al Quebec o a Nova York, sempre hi havia un moment per mirar el correu, m'ha servit per descansar, a mi em convenia parar, el que no t'has pogut permetre ara ha estat obligatori.

Quins són els plans que té l'Almeria a curt termini?
Hem ajornat tota la programació, o sigui en principi volem reprendre el cartell que hi havia quan vam tancar i no suspendre cap obra, però ja serà a partir de setembre, perquè no ens podem permetre obrir amb aforament limitat, ha de ser amb el teatre complet perquè sigui sostenible, o que hi hagin mesures compensatòries.

S'ha quedat cap projecte a mitges?
Volem rescatar les peces que teníem a punt d'estrenar. En deu dies teníem micro oberts, diferents espectacles de petit format, etc… Quan tinguem dates concretes treballarem en el calendari. És cert que obres com Autónomos potser s'haurà de revisar per poder incorporar tota aquesta realitat que hem viscut els darrers mesos, perquè és un espectacle que precisament es nodreix de l'actualitat.

Com a programador i gestor del teatre, com estan els actors i les companyies? Quins són els ànims?
Hi ha un ventall molt ampli però en general la gent té ganes de tornar amb seguretat i desitgem també que tornin els espectadors, però malauradament molts els hem perdut en el camí. És molt dur i trist saber de persones que coneixies que ja no tornaran al teatre.

L'obertura de l'Almeria va coincidir amb la crisi econòmica. I ara el cop d'aquesta crisi sanitària…
Sí, ho anem enganxant tot… Però sí de l'altra ens en vam sortir, ara que tenim experiència amb les crisis, d'aquesta segur que també. He après a relaxar-me davant la incertesa. En principi vam tancar per 15 dies, encara teníem plans per a la temporada, però ara ja no té sentit i ja pensem de cara a la vinent.

Com valores la resposta de les administracions amb la cultura?
Crec que ha estat la Generalitat qui ha tingut una resposta més àgil, després ja veurem com funcionen les mesures. L'ajuntament està sent més lent. És una situació crítica per a nosaltres: tres mesos pagant factures sense tenir ingressos.

Creus que les campanyes de crida al públic funcionaran?
Hi ha una part de militància en la gent que consumeix cultura; aquests no cal convèncer-los. Han de començar a prendre's la cultura seriosament i no com a farciment de programes electorals. No parlo només del teatre, les arts escèniques en general són maltractades.

Insisteixes en el discurs de fer entendre que la cultura és oci.
Es tracta de posar-la en valor de veritat, no ficar diners perquè sí o fer actes puntuals com els concerts als terrats. Lorca portava el teatre als pobles perquè la gent s'ho passés bé, igual que Brecht, després pot tenir missatge, o no.