El duet While Walking debuta amb un disc ple de referències a la Vila

Cultura

Es van conèixer un dilluns als cinemes Verdi, el dia de l’entrada a meitat de preu, i van descobrir que, a més d’agradar-los el cine, vivien al mateix carrer, un al número 46 i l’altre al 19. Així és com l’Ingrid explica “com va començar tot” a while walking (en minúscula, que és com els agrada més), una història amb Callum com a coprotagonista, el noi de Glasgow que toca un instrument molt estrany amb doble mànec de guitarra i baix amb un pedal de loop, i que quan va veure la bateria al menjador de casa de l’Ingrid va saltar l’espurna. I d’aquí al buc d’assaig. El resultat de dos anys fent jams, experimentant, i sobretot passant-s’ho bé fent música, és while walking. El debut de la parella és un disc també marcat pel confinament: sense llançament oficial, ni festa de celebració, ni concerts, ni videoclip (el que tenen és fet amb retalls de les gravacions dels assajos). Però tot i així, la seva música corre lliure pel món i ells, encantats. "Ens ha agafat de novatos total, però estem encantats amb la resposta de la gent, tant del nostre entorn com de mitjans especialitzats", explica l'Ingrid.

La música de While Walking no és mainstream. Ells s'autodefineixen com a banda de postrock i el seu referent indiscutible és Mogwai. "Però tot i que sovint es vincula aquest estil a la foscor o la melancolia, els nostres temes tenen notes més alegres, són emotius", aclareix l'Ingrid. El seu company és el responsable de la composició de les cançons i ella posa el ritme amb la bateria. "Per a mi la música era un hobby, mai havia pensat en formar una banda o gravar un disc però amb el Callum, que ve d'una ciutat on la música està a tot arreu i tothom forma part d'un grup, em vaig engrescar. És un geni", sentencia l'Ingrid. Estan desitjant presentar el disc en directe, tocar a diferents espais, compartir la seva música. Però mentre això no arriba, s'alegren almenys de poder tornar al buc d'assaig i provar les noves composicions del Callum, que vol estrenar el seu ampli nou. "És que tocar a casa no és el mateix".

Cançons sense lletra. La música de While Walking és instrumental així que han posat les lletres d'una altra manera. La cover és un manuscrit del Callum on dóna algunes pistes: Carrer Astúries és on vivien tots dos sense saber-ho, fins que es van trobar un dilluns als Verdi (Monday's movie), i va començar el viatge, que va incloure una escapada a Manchester (A new city for the first time).