Amb molta “pena” però després d’un debat intern i una reflexió meditada i conscient Progrés enguany no farà Festa Major. Algunes veus apunten a una solitària traca, i prou. El carrer que va tornar al podi l’edició passada, en l’any en què celebrava 80 anys ininterromputs, aprofita l’excepcionalitat d’aquest any per repensar el model de festa -menys massificat, més veïnal- i posa la mirada en el 2021. “Potser és un bon moment per fer cohesió interna al marge de la posició oficial per tal de buscar un altre model de Festa Major”, expliquen el Ramon i l’Eli, membres de la comissió de Progrés.

L’evolució i creixement del carrer pel que fa a la participació i implicació dels seus membres han tingut efecte en els guarnits, que han guanyat en espectacularitat en els darrers anys. Les altes expectatives que havien dipositat als decorats de Pirates del Carib (2016) o El llibre de la Selva (2018) no van tenir recompensa i el malestar es va fer notar. Però l’any passat, l’esforç de convertir el carrer en un altre carrer, la via més famosa de la saga Harry Potter, el carrer Diagon, va obtenir el màxim reconeixement. “L’any passat els ànims no eren de guanyar sinó de satisfacció i orgull d’haver acabat el 14 d’agost”, assegura l’Eli.

L’aprenentatge de l’experiència del guarnit de l’any passat és clar: els detalls requereixen més previsió. “Érem conscients de no ser perfectes però la visió global havia agradat molt”, afegeix la veïna, “però nosaltres sempre ens quedem amb la votació popular”. I és precisament aquesta filosofia de carrer, on el guarnit es considera l’essència de la festa, un dels punts clau del debat sobre el model que els preocupa. “Si fem guarnits espectaculars també atreus més gent, i en part contribueixes a la massificació de la festa”, reflexiona l’Eli. “Però jo recordo als meus avis fent guarnits impressionants als anys 40 i la festa era una altra, no hi havia la gent d’ara”, afegeix el seu company de comissió.

La decisió de mantenir-se al marge de l’edició d’enguany no ha estat fàcil. Després d’una edició esgotadora, el carrer va començar a treballar a finals de l’any passat en la nova idea, un guarnit que feia temps que volien fer i que guardaran per l’any vinent. Al març, quan la pandèmia ho va aturar tot, els veïns i veïnes de Progrés havien avançat “molt en il·lusió però no en treball efectiu”. “El local ens condiciona molt així que no podem fer realment res fins al juny”, explica l’Eli. A tot això, se li afegeix la particularitat d’un carrer heterogeni, obert a opinions, edats i posicions diferents que ha hagut d’afrontar la incertesa de la crisi. “Molts estem en altres lluites i altres també treballen en primera línia a l’àmbit sanitari, així que tot plegat ha fet que visquéssim un debat intern difícil”, assegura l’Eli. Segons el seu company de comissió, “el timing imposat per la Fundació per prendre la decisió de participar-hi o no tampoc no ha ajudat”. “És un buit no poder fer el guarnit però s’ha de ser optimista i pensar que el farem l’any vinent”, afegeixen.

Conscients que la seva situació econòmica és estable, Progrés alerta de la posició més feble d’altres carrers. “N’hi ha que arrosseguen la crisi dels atemptats, o el fet que moltes persones marxin del barri o tanquin locals que són guarnidors, com la Tarreta”, explica l’Eli, i afegeix: “Costarà refer-se’n. I aquí és on espero que la Fundació hi ha actuï per salvar-los”.