Pere Martí (@peremarticolom)

Si heu baixat a Barcelona després de la pandèmia, haureu descobert una ciutat nova, buida, però plena de colors per les cantonades, amb tota mena de dibuixos a l’asfalt, jocs pintats com la xarranca, pilones i palets grocs per protegir terrasses de bars. Al casc antic no hi ha ningú, aprofiteu per passar pel carrer del Bisbe, observar la catedral sense japonesos, baixar fins a la plaça del Rei, amb l’ara solitària escultura de Chillida, pujar per Llibreteria, fer un entrepà al Conesa, creuar la plaça de Sant Jaume i baixar per Ferran cap a les rambles.

Aquí l’escena ja no és tan idíl·lica, perquè el carrer és buit però també és ple d’establiments tancats, com l’Schilling, imprescindible refugi nocturn al centre. Els falsos pubs per guiris tenen també la persiana baixada, però podeu entrar a la plaça Reial, sense empentes, i tornar al Glaciar, que ha resistit l’onada de despersonalització provocada pel boom turístic i continua oferint una Guiness ben tirada. Les mesures sanitàries estan matant el Jamboree però els germans Mas encara resisteixen fent algun concert a la plaça, que aquests dies és una meravella.

De retorn cap a Gràcia, podeu pujar per la Rambla, escoltant Quimi Portet, fins a plaça Catalunya. Aquí ja podeu triar entre el metro o el bicing. Si agafeu la bici, diuen que no agafareu el virus, però el metro va més ràpid i hi ha aire condicionat. Fins i tot el 24 està buit, perquè ja no hi ha guiris que pugin al Park Güell. És un plaer visitar Barcelona. No sabem quan durarà aquesta pau imposada pel virus que, com tot, té la seva part bona. Ja sé que l’economia va malament, però Barcelona ha de trobar altres maneres de generar riquesa sense dependre del turisme de paella i sangria. Ara, els turistes som nosaltres.