Gràcia activa reconèixer amb dues plaques en el nomenclàtor local Jesús Moncada i Víctor Nubla

El grup de treball recupera sense acord una proposta d'Horta per canviar Ramiro de Maeztu per Ana María Matute

Política

Al 155 de Torrent de l'Olla l'escriptor Jesús Moncada hi va viure 39 anys
Al 155 de Torrent de l'Olla l'escriptor Jesús Moncada hi va viure 39 anys | À.G.P.

El grup de treball de Nomenclàtor de Gràcia ha engegat aquest dilluns el curs amb un nou paquet de reconeixements, sobretot en forma de plaques, entre els quals destaquen com a novetat els referents a l'escriptor Jesús Moncada i al músic Víctor Nubla.

La primera iniciativa recupera un primer debat generat el 2013, que no va tenir continuïtat, i segueix la idea de col·locar la placa al número 155 de Torrent de l'Olla, on l'escriptor de Mequinensa hi va viure 39 anys. La seva germana, Rosa Maria Moncada, a partir d'una petició veïnal al Districte, ha iniciat contactes amb els veïns de l'escala.

La segona proposta validada pel grup de treball és "una proposta popular total", segons la consellera de nomenclàtor, Àngels Tomàs, a partir del sentiment que es va generar per la mort inesperada de Nubla el març passat. El Districte ha iniciat les gestions amb Gràcia Territori Sonor, l'entitat de música experimental que sempre va liderar, i el grup de treball ha llançat ja propostes d'ubicació de la placa com la Bodega Marín, Centre Místic de l'Univers, segons Nubla, i Milà i Fontanals 45, on va viure l'artista.

Entre altres iniciatives sobre plaques, el grup de treball també ha anunciat el sí pel permís dels propietaris a la placa anunciada a la metgessa Dolors Aleu, al carrer Molist 22, al barri de la Salut, i els passos seguits per honorar la mestra Francisca Rius, que va viure a Milà i Fontanals 29 i va destacar com a pintora, dibuixant i escriptora del llibre Diari íntim, dedicat a un fill que tenia a la guerra. La proposta de Rius ja es va aprovar el desembre de 2019, juntament amb la idea de crear el Racó Montserrat Riera, en honor a la impulsora de l'escola Heidi (ara Turó del Cargol) en un espai d'estada que hi ha al capdamunt de la Baixada de la Glòria.

Horta 'menteix'. Però on va haver-hi més discussió va ser en el rebrot del debat sobre el canvi de nom del carrer Ramiro de Maeztu, un clàssic que ha reviscolat a partir de la reivindicació en els últims anys a Horta de la plataforma Can Baró i la idea de rebatejar el carrer en honor a l'escriptora i veïna Ana María Matute. La polèmica es va generar a partir de l'informe elaborat per la consellera de BComú a Horta-Guinardó Maria Luïsa d'Abbaddo, que remarca la vinculació del personatge "al règim franquista com a ideòleg". L'historiador Josep Maria Contel va apuntar com a "mentida" que De Maeztu fos "franquista" perquè va passar per tots els partits. El portaveu de Ciutadans, Jordi Bea, en la mateixa línia, va dir que De Maeztu era "un pensador de dretes" executat l'octubre de 1936.

La placa a Consol Casals, encara sense data

Aprovada per Barcelona aquest setembre però validada per Gràcia des del febrer de 2019, l'homenatge en el nomenclàtor a la militant feminista i independentista, molt vinculada al casal Poca Broma (embrió de La Torna) no està en agenda.