Educació, la clau

Graciencs a la contra

per Òscar Mejías

La contra

Alumnes de l'escola Parameswar, el projecte que des de fa 40 anys l'entitat AJUTSI porta a terme a l'Índia
Alumnes de l'escola Parameswar, el projecte que des de fa 40 anys l'entitat AJUTSI porta a terme a l'Índia

El Xavier es lleva a Tiruvannamalai, una ciutat del sud-est de l’Índia, i fa un esmorzar per agafar forces. Surt de casa, para a comprar uns bolígrafs i uns caramels per als alumnes de l’Escola i, tot seguit, agafa el cotxe. El camí és verd, i està envoltat de pal-meres i de cocoters que el fan molt refrescant. Mirant per la finestra divisa camps d’arròs infinits que s’enllacen amb el cel blau quan toquen la línia de l’horitzó. En una estona ja ha arribat a l’Escola el qui és conegut com l’Uncle Xavi. Aquesta Escola es diu Parameswar, i és el centre de l’acció que, des de fa 40 anys, AJUTSI porta a terme a l’Índia.

Tot va començar quan el Xavier va rebre la visita del Father John Paul, un sacerdot cristià indi a qui ja coneixia de feia anys i que portava a terme diverses activitats soci-als i envers els més desvalguts. “Va fer un viatge a Occident i va venir a demanar-nos ajuda per a fer una Escola de Secundària al camp, on no n’hi havia cap. Ell oferia uns ter-renys heretats del seu pare i ràpidament vam constituir una Associació amb quatre membres i vam demanar ajuda als familiars i amics per a ser-ne socis”, explica en Xavier. Corria l’any 1980 quan un grup de joves va començar a impartir classes de Secundària a l’aire lliure de l’Índia.

Des d’aleshores, i gràcies a la feina de molts voluntaris, l’Escola Parameswar no ha parat de créixer, i ara ha esdevingut un centre per a nois i noies de totes les castes i religions del poblet de Gengauram i altres del voltant, a uns 50 kilòmetres al nord de Tiruvannamalai.

La principal creença d’AJUTSI és la idea de que la educació és la clau per a evolucionar les societats. És per això que, tot i ser el projecte principal, des de l’associació han provat de no només quedar-se amb el projecte de l’Escola, sinó que també han engegat altre accions com la d’ensenyar a les dones a cosir a màquina, o la d’obrir-hi una biblioteca que ha esdevingut un petit espai on els alumnes no només hi llegeixen, sinó que també fan activitats creatives, treballs manuals, decoren, pinten, canten i ballen. Fins i tot, han acompanyat estudiants de Parameswar a cursar estudis superiors a través del fi nançament amb microcrè-dits, fet que els ha facilitat obtenir millors feines que les habituals per a la gent de la zona.

Per tal de tirar endavant els seus projectes, AJUTSI no es basa només en l’ajuda del seu centenar de socis i de tots els seus voluntaris. També organitzen activitats recurrents, com els sopars de primavera, tallers de Bollywood, tast de cuina índia, el Concert del Nadal o la trobada que fan amb el Col·lectiu d’Entitats de Cooperació de Gràcia: Gràcia Solidària.

Després d’un dia de prendre decisions sobre activitats i accions a realitzar, repassar la situació de l’Escola i les se-ves instal·lacions, i d’atendre altres temes que puguin sor-gir, en Xavier torna a la ciutat entre l’aire fresc de les pal-meres i cocoters, albirant els camps d’arròs. A casa l’espera el temps per ell i la prescriptiva becaina que l’Uncle Xavi mai perdona.