La cadira d'en Guillem

Els Verdi acullen amb emoció l'estrena de 'La mort de Guillem' en un acte d'Òmnium

Política

Col·loqui amb el director
Col·loqui amb el director | Òmnium Cultural

"Vosaltres corríeu davant dels grisos; nosaltres lluitem". És una de les primeres frases del film, La mort de Guillem, que narra l'assassinat del militant antifeixista i independentista de Burjassot Guillem Agulló. Parlen pare i fill, en una casa de planta baixa com tantes n'hi han al poble i que ara amb els anys llueix una placa de la ruta Estellés. I ho va resumir molt bé en el debat final el director de la pel·lícula, Carlos Marqués-Marcet, Agulló era un lema a les manifestacions a Catalunya, però al País Valencià va ser l'inici de milers de militàncies.

Òmnium va omplir dimecres la sala gran dels Verdi, al 50% pel requisit sanitari, en la projecció simultània del film que també feien a Palma l'Obra Cultural Balear i a València Acció Cultural. Però La mort de Guillem no és una pamflet independentista: és el retrat del turment d'una família i de la impunitat que l'extrema dreta ha tingut al País Valencià. A l'Estat espanyol ningú -a banda d'ETA i els GAL- ha matat més i ha posat més bombes que aquesta extrema dreta, amb el permís de molts poders fàctics.
La pel·lícula només relata uns fets viscuts al País Valencià entre 1993 i 1997, i s'acaba quan la família enretira la cadira de Guillem de la taula del menjador, cap a un costat però present, i es resitua per intentar fer una vida normal. A la fi.