'Qui fou Josep Maria de Sucre Grau'

Cultura, Documents

Imatge de portada del llibre 'Qui fou Josep Maria de Sucre Grau'
Imatge de portada del llibre 'Qui fou Josep Maria de Sucre Grau' | Edicions Malcriàs d'Agràcia

Edicions Malcriàs d'Agràcia, projecte impulsat des de l'Ateneu Llibertari de Gràcia, s'estrena amb 'Qui fou Josep Maria de Sucre Grau', llibre escrit per Manel Aisa Pàmpols i dedicat a "la memòria de l'enigmàtic gracienc que vivia al carrer Sant Salvador". De Sucre Grau (1886-1969) va ser poeta, escriptor, pintor activista i promotor cultural, col·laborador imprescindible en el món cultural barceloní la figura del qual va quedar en l'anonimat per al gran públic; el llibre de Manel Aisa canviarà això.

«Ja fa un bon grapat d'anys vaig escriure un article sobre Josep Maria de Sucre, seguint la seva estela d'home de l'avantguardisme català, ara, després de tants anys em torno a preguntar el perquè d'aquest interès per aquell barceloní que continua pràcticament en l'oblit, que a penes va tenir l'oportunitat de sortir de casa seva, diuen que a Madrid el més lluny, com després podrem saber, pel seu vessant d'artista dibuixant, pintor, caricaturista o per les seves etapes de president sempre actiu de l'Ateneu Enciclopèdic i entendre ara que fou un home generós i aleshores una formiga en el treball constant de generar coneixement, sempre furgant en el món de les idees, que va saber captar moltes de les sensibilitats que en tota època l'han fet costat.
Josep Maria de Sucre va néixer el 23 de març de 1886, al carrer de Riego de la Vila de Gràcia, quan Gràcia encara era independent de Barcelona. Després aquest carrer canvia de nom, i passa a ser el carrer Bretón de los Herreros. Allà en aquell pis que va néixer en Josep Maria vivien els seus avis, Carlos de Sucre i Carmen Llopis Duran, els seus pares i una germana de la mare que havia estat cuinera del Mariscal francès Jofre, un dels homes forts de la Primera Guerra Mundial i nascut a la Catalunya Nord.
Retrocedint en l'arbre genealògic en Sucre s'emparentava amb "Antonio José de Sucre, libertador del Perú y Gran Mariscal de Ayacucho", i com també ens assegura amb l'aristocràcia, com per exemple la seva besàvia, que era Magdalena Vallejo, Marquesa de Preux. Així doncs venia de família de grans llinatges sens dubte, encara que arribats a menys.    
El seu pare, Don Carlos de Sucre, fou un gran aficionat a la literatura i sovint organitzava vetllades poètiques a les quals acudien alguns dels homes de la cultura, diguem importants, de l'època com per exemple els Pixot, Partegàs, Odón de Buen i altres coneguts d'aquella Barcelona de finals del XIX.    Entre els papers que hi ha en la Biblioteca de Catalunya he trobat una carta escrita a plomí que realment sorprèn avui dia, tot recordant com també durant el franquisme, quan nosaltres érem petits, de la mateixa manera teníem almenys un parell d'hores per escriure amb plomí i tinta amb un tinter, que al final ens servia per tacar tot el paper. Però en la carta s'observa que ell era força polit.
Josep Maria de Sucre a les seves memòries ens parla de la torreta del carrer Gomis a on llegeix els primers llibres en català: "Contes de la vora del foc" i "Contes de l'avi" de Serafí Pitarra. També Josep M. de Sucre recorda les visites que hi feia acompanyant a la seva àvia per a visitar a Mossèn Jacint Verdaguer, quan aquest feia repòs a la casa del carrer Ticià de Barcelona.    
També en Sucre ens fa referència a la seva escola, que era municipal, dirigida per un professor que es deia Pedro Pablo Gil, i que estava al carrer de l'Àngel, després el mateix carrer canvia de nom i passa a dir-se carrer de Montseny. Anys després, a mesura que es féu gran, canvia de col·legi i passa al "Colegio Ibérico" del carrer de Major de Gràcia.
Les primeres tertúlies en què participà Sucre foren al Cafè Tost, que després va passar a dir-se Bar Monumental o també "Café del buen aprecio". Sempre hi anava acompanyant al seu pare, i a les nits era freqüent trobar-hi a J. Malats, Enric Granados, Isaac Albéniz i Pau Casals, aquest últim acompanyat de sa mare. Casals tenia un petit sou per les seves interpretacions musicals. Poc després, un jove Josep M. de Sucre comença a freqüentar la taverna d'Els Quatre Gats de la mà també de son pare, allà coneix a homes com Francesc Pujolà, Eugeni D'Ors, Jaume Sabartés, Carles Casagema, Pablo Picasso, Dr. Raventós, Miguel Utrillo, Josep Dalmau i a tots aquells joves inquiets que vivien el decadentisme ultraromàntic de l'època.    
Fent memòria, en Sucre ens diu que, al costat d'on ell vivia del carrer Riego, justament al costat de casa seva, hi havia la cantina de "La Esperanza", que era un lloc de trobada dels anarquistes del barri de Gràcia. Allí per exemple podien trobar en Tomás Ascheri Fossati nascut a Marsella el 1868, que fou un dels afusellats després de la condemna del Procés de Montjuïc de 1896 per les bombes del carrer Canvis Nous, fet ocorregut el 7 de juny de 1896, un cas mai aclarit que va passar en aquell fosc indret de Santa Maria del Mar de Barcelona. La policia no tardà a implicar a tots els anarquistes i republicans en una gran repressió que s'escampa per tota Catalunya i tot apunta a un muntatge policial, com ens tenen acostumats. Les execucions es produïren el 4 de maig de 1897.    
També aprofitant el corrent anarquista ens recorda que Josep Lluís Pellicer —pintor, dibuixant i cronista, que fou el primer president de l'Associació Internacional de Treballadors d'Espanya, cosí del seu primer Secretari Rafel Farga Pellicer—, tenia el seu primer taller de pintura a la vila de Gràcia, a més es para a destacar la labor artística de la filla de Rafael Farga Pellicer, com una de les grans pianistes d'aquest país, Ònia Farga Pellicer, de la que poques referències teníem nosaltres, fins que ens hem creuat amb els coneixements de Sucre, que en tot moment et pot il·lustrar.    
Així, en Josep Termes en el seu magnífic assaig diu: "De la reunión arriba mencionada, salió un Manifiesto que encabezaba el título "De la Sección Barcelonesa de la AIT a las secciones de Europa y América" firmada a 2 de Mayo de1869 por Rafael Farga Pellicer secretario y por José Luís Pellicer presidente". Termes s'està referint a l'arribada de Giuseppe Fanelli a Barcelona i de la reunió que tenen tots ells, anarquistes-republicans del moment, al taller de pintura de Josep Lluís Pellicer, i que l'acompanyaven almenys Tomàs González Moraga i Gaspar Sentiñón, Rafael Farga Pellicer, Antonio Pellicer Peraire i altres. També Sucre, en les seves memòries tingué una mirada i un record per l'anarquista Joan Bautista Esteve Martorell que signava els seus treballs com Leopoldo Bonafulla. 
[...]

biografia

Manel Aisa Pàmpols (Barcelona, 1953) és un militant llibertari i "un recuperador de la memòria". President de l'Ateneu Enciclopèdic de Barcelona i fins fa poc, els diumenges, un entranyable paradista de llibres del Mercat de Sant Antoni. Des de jove el va atreure la figura de Josep M. de Sucre, i en 1986 ja havia escrit sobre ell a la revista Vaixell Blanc de l'Ateneu. Ha col·laborat a diverses publicacions i revistes dins del món llibertari, i també ha escrit diversos llibres entre els quals destaquen La efervescencia social de los años veinte, Estimat carrer Aurora, Vaga de lloguers i el Comitè de Defensa Econòmica, Anarquisme i municipalisme al segle XXI, Ada Martí Vall. El sueño de la conciencia libre, Tras las huellas de una vida generosa. Aurelio Fernández Sánchez y los Solidarios, entre d'altres.