Passatge gris cerca dona esportista

Gràcia escapulada

per Albert Benet

La contra

Accés al passatge des del carrer Pau Alsina
Accés al passatge des del carrer Pau Alsina | Àlex Gutiérrez Pascual

Passatge jove però no gaire ben plantat cerca el nom d’una dona esportista, preferentment gracienca, que li cedeixi el nom.” Aquest anunci fictici reflecteix la situació del passatge sense nom que des de fa un quart de segle connecta el carrer de Pau Alsina (abans Secretari Coloma) amb el de Sardenya. Un pas força concorregut pels veïns d’aquesta contrada i, sobretot, pels usuaris del camp de futbol de l’Europa i l’equipament esportiu i l’aparcament que hi ha al subsòl del Nou Sardenya.

Segons explica la consellera del Districte de Gràcia i presidenta de la comissió del nomenclàtor de Gràcia, Àngels Tomàs (Barcelona en Comú),  el nom que es vol donar aquest pas ha de ser el d’una exesportista gracienca (o no) que hagi tingut una biografia destacada que avali aquest reconeixement públic.  S’aplicarà, doncs, el criteri de discriminació positiva a favor de les dones per tal de compensar el desequilibri històric entre noms masculins i femenins que pateixen Gràcia i Barcelona. Un posicionament polític que ha fet possible que la ciutat hagi aprovat recentment el nom del mirador de la professora i activista social Consol Casals i Genover (1942 – 2012), rere el Park Güell.   

Per acabar de complicar la recerca, la persona homenatjada no pot ser viva sinó que han d’haver passat un mínim de cinc anys d’ençà de la seva defunció. Això, des del meu punt de vista, dificulta molt la tria perquè l’esport femení ha eclosionat les darreres dècades i les seves protagonistes encara són entre nosaltres. D’aquesta manera, s’exclou el nom de l’Elvira Montardit, la primera i fins ara única directiva de l’Europa perquè sortosament encara viu al seu domicili del carrer de la Providència (a pocs metres del passatge del qual parlem). Un altre nom proposat, el del davanter més conegut de la història del club escapulat, Manuel Cros (1901-1986), també queda fora de la pugna. I com ell gairebé tots els personatges rellevants de l’europeisme perquè són majoritàriament masculins. Ara bé, se m’acut el nom de la senyora Maria Cinta López Aguilera (1917-2012), sòcia fidel durant més de 70 anys. Tot i no ser esportista tenia molta més empenta que alguns jugadors i jugadores actuals. Però, entenc que la tria no serà fàcil i la decisió ha de ser consensuada per tots els membres de la comissió.

La tria és difícil perquè l’esport femení ha eclosionat les darreres dècades i les seves protagonistes encara són entre nosaltres

Som enmig d’aquest dilema toponímic perquè fa 25 anys algú no va fer bé la seva feina o perquè senzillament ningú no va pensar que a aquest passatge sense cap domicili postal i pensat per a millor la seguretat de l’entorn del camp li calgués cap nom. Passatge de Cal Santpere (bo i recordant la masia que va existir en aquest punt) o simplement Passatge de l’Europa (perquè travessa el camp d’oest) haurien estat dos noms encertats des d’un punt de vista històric. També li haurien pogut dir “Pas de la gran Porciolada”, en referència a l’especulació urbanística que va permetre la construcció d’aquest edifici monstruós que llinda amb el passatge. 
Sigui quin sigui finalment el nom escollit, penso que caldrà arranjar aquest carrer de vianants (amb parets guixades, brutes i envellides), dotar-lo de més alegria (llum, plantes i decoració) per tal de fer justícia a la dona que li acabi cedint el nom. I, com en qualsevol altre espai públic, demanar als incívics que s’abstinguin d’atansar-s’hi i que els conductors de patinets no s’oblidin de frenar just quan arribin a la confluència amb el carrer de Pau Alsina, malgrat el pendent temptador.