Atrapats a la Vall del Corb

Mirada enfora

La contra

Els núvols sobrevolen el poble de Guimerà, a la comarca de l'Urgell, en un calurós dia d'agost
Els núvols sobrevolen el poble de Guimerà, a la comarca de l'Urgell, en un calurós dia d'agost | S. Manzanera

Juntament amb l'Albera i el Delta de l'Ebre, aquest és un dels nostres racons predilectes del món, un descobriment sorgit de la necessitat d'entretenir la canalla durant unes hores abans que comenci el concert que ens espera en unes vinyes properes. La meravellosa recomanació de l'Eva, la viticultora més canyera de la Segarra, és el Bar Piscines, centre neuràlgic de Vallfogona de Riucorb en un carrer que anys més tard va ser rebatejat com a Johan Cruyff. És probablement un dels banys més freds que hem fet en un piscina municipal un diumenge de juliol improvisat i que més influència ha tingut en les nostres vacances posteriors; ja no hi ha planificació estiuenca sense que no aparegui el Bar Piscines en les peticions familiars. Una escapada que tampoc no té sentit sense l'altre punt complementari que està a pocs quilòmetres, el lloc on dormim, l'oasi on establim des de llavors el campament base per moure'ns entre comarques veïnes, comalades i el riu Corb: Somsomnis, la casa de colònies i antiga residència de gent gran que ara és reclam obligat per a joves que volen canviar el món mentre fan un cafè i mengen pipes, de ciclistes motivats que necessiten un esmorzar de forquilla per seguir pedalant per aquelles carreteres precioses i solitàries i de motoristes sorollosos que matinen massa. Un petit univers de gents i paisatges immensos que no ha perdut atractiu ni amb les restriccions imposades enguany.

Potser el canvi més evident és que els autòctons s'han mogut poc i els de fora som els de sempre. I que una de les nostres rutines preferides, anar a passar el dia al Bar Piscines, descansar de la city veient els avis jugar les seves interminables partides de dòmino i picar els nens per veure si creuen la piscina, passar les hores entre el fred de l'aigua i la calor que et resseca la pell, enguany no podrà ser. Un altre dels efectes de la pandèmia: el Bar Piscines està tancant. Comença el drama per trobar el reclam perquè els més joves de casa vulguin passar quatre dies amb els vells en una zona on les construccions més grans són els molins de vent, on el groc dels camps de cereals batalla amb els camps de vinyes en postals de postureig i on la cobertura i el wifi són escassos. De nou l'Eva ens salva, la dona que fa vi tan expressiu, natural i autèntic com la terra que treballa i defensa des del seu racó de món que és el celler Comalats. Ai, que no us podeu resistir a la Segarra!, ens diu cada estiu quan ens veu. En pocs minuts ens passa les alternatives: les piscines municipals obertes de la zona i alguna de privada, com la del nou camping a Segura, que havia de ser només per als campistes però una pandèmia va aturar qualsevol planificació i els propietaris van haver d'improvisar per salvar l'estiu obrint les opcions. I així, obligats a canviar algunes de les rutines a la rutinària escapada a la Vall del Corb de l'estiu és com hem descobert aquest any estrany nous racons i persones. Coses de la pandèmia.

Silvia Manzanera