Mentre quatre nostàlgics del franquisme festejaven el Día de la Raza davant el monument a Colom el 12 d'octubre passat, el Grup d’Història Ramon Vergés va piular que aquell mateix dia però de fa 48 anys va morir-se un dels jugadors més emblemàtics del gran Europa dels anys 20: Joan Bordoy Cañellas (1898-1972). Un porter de raça escapulada, que va començar jugant al passeig de Sant Joan i va acabar convertint-se en titular indiscutible del primer equip gracienc fins a la seva retirada definitiva el 1927. 

Contrari al professionalisme, va rebutjar una oferta per anar a jugar a Madrid

na vida esportiva de més de 15 anys dedicada exclusivament al seu Europa, amb qui va assolir el campionat de Catalunya i va arribar a la final de la Copa d’Espanya (1922-23). Bordoy era valent i molt contundent en les seves sortides i només li van fer ombra els grans Zamora i Platko. Aquell català nascut a Mallorca va formar part d’una generació de jugadors amateurs que van practicar el futbol per a divertir-se. Contrari al professionalisme, va rebutjar una oferta per anar a jugar a Madrid i explicava amb naturalitat que entrenava ben d’hora del matí perquè a les 8 havia de ser a la feina. Un cop va penjar les botes va seguir vinculat a l’Europa com a entrenador. Primer amb els equips reserves i després, la temporada 1929-30 i 1930-31, amb el primer equip en la novella Lliga espanyola.

Al llarg de la seva vida, l’entitat li va retre diversos homenatges i sempre el va considerar un model de fidelitat, modèstia, sacrifici i compromís. L’estimació per l’Europa la mantenen els seus dos fills. El gran, estrena enguany el carnet número 1 del club i el petit, tot i no ser afeccionat al futbol, publica fotos i records del seu pare en aquest grup de Facebook.