Com altres fills il·lustres de la Vila, una placa al carrer Verdi recorda des de 1999 la figura de Miquel Brasó i Vaqués, historiador, arqueòleg i dibuixant gracienc, protagonista i testimoni d’un passat recent que encara avui planteja incògnites. Una investigació acurada de les cartes que Brasó va escriure des de l’estiu del 1938 fins un any després contribueixen a esclarir algunes ombres al voltant de les operacions militars a Catalunya per part de l’Exèrcit Republicà durant la Guerra Civil i de la fugida a França en la darrera etapa del conflicte. I tot, per l’interès i la tenacitat d’Ivet Garriga Ràfols, que insisteix a redescobrir la història del seu besavi, i la de tants com ell i les seves famílies. 

Brasó escriu que l'última nit del "desgraciat any 1938" es va trobar amb Josep Rahola

Una primera lectura de les cartes –un total de 250 que Elisenda Ràfols es va encarregar de transcriure- van servir perquè la seva filla recollís el 2012 al treball de recerca de Batxillerat la vida quotidiana de finals de la guerra civil tant al front com a la Vila- a través de l'experiència d’un gracienc que va formar part de les últimes lleves i va passar per diferents poblacions, el Garraf, Súria, Calella i La Pobla de Claramunt, lloc amb més transcendència històrica, com descobrirà Ivet més endavant, per creuar la frontera i acabar en un camp de refugiats francès. “Moltes de les cartes expliquen les dificultats quotidianes o la carència d’aliments; en una d’elles escriu que aquell dia havien pres llet, i això era totalment extraordinari”, apunta Ivet. Des de l’any passat, el seu interès per les cartes va encetar una segona fase de recerca. Volia estirar del fil i omplir els forats de la vida del besavi que havia anat a la guerra i havia refet la seva vida quan va tornar al juny del 39 gràcies a un salconduit, reincorporant-se a Construccions Xatart, l'empresa on havia après l'ofici de mestre d'obres. 

La pista d'un d'aquests forats va ser una carta de l'1 de gener de 1939, on Brasó explica com havia passat l'última nit del “desgraciat any 1938”, a la Pobla de Claramunt. En aquella festa es va trobar amb Josep Rahola, descrit com a “nebot de l’exdiputat de la Lliga, encara que ell és un xicot esquerrà cent per cent”. Aquest nom era la clau. La recerca la va portar fins a la Residiència Europalau de Palau-Saverdera, on va entrevistar Josep Rahola i d’Espona, enginyer i polític català que ha celebrat aquest juliol 102 anys. "Aquesta conversa em va aportar molta informació rellevant i dades inèdites sobre el meu besavi", explica Ivet Garriga. L'antic soldat republicà explica a l'entrevista que "el que feia en Miquel era molt important, perquè era molt secret. Quan arribaven notícies sabia per cartografia els moviments que podia fer en el terreny. Si hi havia alguna emergència, ho posava en el mapa”. Amb aquesta informació i l'ajuda de les cartes, han descobert que Miquel Brasó, després d’estar destinat a diferents punts, fou una de les persones responsables de dissenyar l’estratègia militar en la defensa de la República durant els últims mesos de la Batalla de l’Ebre i en la defensa del territori català davant l’ofensiva dels franquistes. "Ara tinc més fronts oberts i he de seguir estirant del fil", assegura, Ivet Garriga, disposada a redescobrir i difondre la figura de Miquel Brasó, testimoni i memòria de la retirada.

Un epitafi curt per a una feina extensa

Per Josep M. Contel 

"En aquesta casa visqué Miquel Brasó i Vaqués, historiador de Gràcia, arqueòleg i dibuixant (1904-1974)"; així el defineix una placa a la façana del número 17 del carrer Verdi. Un epitafi curt per a una feina extensa. Dècades posant ordre en la història de la Vila, bressol on va néixer el 13 de setembre de 1904. De formació autodidacta, entre les seves obres cal citar Breve Historia de la Fiesta Mayor, Evolución histórica y toponímica de Gracia, Comunicacions gracienques 1851-1875, o la seva implicació en el llibre col·lectiu Álbum Histórico y Gráfico de Gracia (1950), entre altres. Fou també un dels promotors del Grup Pictòric de Gràcia, ubicat al Centre i membre destacat del Club Excursionista de Gràcia i la seva secció d’estudis, a banda d’altres associacions. En tota la seva plenitud va traspassar el 21 de juliol de 1974.