El retoc del Pla General arrenca preveient una forta desafectació en els grans eixos viaris

Els experts prefereixen parlar d'un nou model urbà "en clau climàtica" amb més verd i superilles i menys aparcaments

Societat

Edificis de Travessera de Gràcia a l'alçada de Joanic, en espai verd
Edificis de Travessera de Gràcia a l'alçada de Joanic, en espai verd | À.G.P.

El Pla General Metropolità, definit ara fa 44 anys, s'enfronta a una jubilació de gran abast des d'aquest dilluns a Gràcia quan ha arrencat el procés participatiu que culminarà amb l'aprovació d'una modificació del pla en un àmbit de 200 hectàrees que implica tota la Vila i bona part dels barris de Grassot, Vallcarca, la Salut i el Coll. 

Després de l'aprovació del nou catàleg patrimonial, definit per l'equip de Joan Casadevall i que s'ha d'aprovar definitivament a finals d'aquest any, el nou procés té en compte aquelles propostes (el nou Conjunt Vila de Gràcia sota protecció C, duplicar les finques protegides i protegir el verd privat interior) i ataca el Pla General per desafectar grans eixos viaris on l'enretirada de façanes ja no té sentit perquè mai no s'hi ampliaran carrils de circulació, per consolidar verd (per exemple, l'afectació a l'entorn de la plaça Joanic es mantindrà) i s'hi aterrarà el nou model urbà a través de canvis de qualificació per fer emergir un nou model urbà "en clau climàtica". Així ho ha apuntat la gerent d'urbanisme,  Laia Grau, en la sessió introductòria, que anirà seguida a partir de dilluns de tres debats sobre mobilitat i sostenibilitat (dia 3), habitatge i activitat econòmica (dia 10) i patrimoni i equipaments (dia 17). 

L'equip qüestiona l'alçada màxima que el PGM ha permès a Maignon i Repartidor

Tal com ha apuntat l'equip de coordinació en la primera sessió, el canvi conjunt de Pla General a Gràcia, en una mena de segon intent del pla especial que es va aprovar a mitjans dels 80, destacarà sobretot per la forta desafectació d'habitatges que encara sobresurten a Travessera o carrer Gran, on s'han anat generant entrants i sortints i on els nous veïns han aterrat en règim de lloguer o comprant sota el risc de ser expropiats. "Aquestes afectacions no aporten cap millora de qualitat i ja us avanço que les treuríem quasi bé totes", ha apuntat Sebastià Jornet, un dels portaveus de l'equip municipal. 

L'equip de coordinació, que també va fer una referència significativa al debat generat en els últims mesos a Maignon o Repartidor, on el PGM encara deixa construir en una alçada màxima en un carrer que mai tindrà l'amplada que es va marcar el 1976, va marcar com a segon gran eix a abordar el manteniment de l'afectació d'aquells habitatges que estiguin en espai verd, com és el cas de les casetes de Torrent de l'Olla amb Travessera de Dalt o les del final del Passeig de Sant Joan en direcció a plaça Joanic. "Caldrà analitzar què val [expropiar] i quina millora de qualitat, tenint en compte que no es poden substituir per parterres i també que Gràcia només té un 4% d'espai verd; no es pot reduir i un 4% és molt poc", va afegir Jornet. 

El tercer bloc, el d'equipaments, no va merèixer posicionaments tan clars per la dificultat de posar i de treure'n per qüestions d'espai. Allà on n'hi ha de reservats, com una illa per sota de la plaça del Nord, hi ha casetes que probablement quedaran protegides.