Eli Gras: "Què és ser artista sonora? Doncs no ho sé"

Inquieta, hiperactiva, creativa, especialista en ferreteria conceptual. Les etiquetes li generen moltes preguntes. Sí té clar que el LEM és necessari perquè s'han d'educar orelles

Cultura

La música experimental Eli Gras és una fan dels 'trastos'
La música experimental Eli Gras és una fan dels 'trastos' | Cedida

El festival OFF LEM 2020 havia de celebrar el concert de clausura aquest divendres, però les noves mesures del Govern obliguen a ajornar-lo. L'artista gracienca Eli Gras hi forma part del cartell.

Ara fa molt que no actues al LEM. Què havies preparat per al concert de clausura? 
Crec que no hi participava des del 2004 i he canviat molt la meva manera de fer. Per a aquesta ocasió portava una nova parafernàlia amb molts elements, 22 canals d'àudio, tres taules de mescles, i m'agrada fer-ho tot en directe però porto algunes coses gravades que em tenen enamorada. La progressió del so no és matemàtica i si porto alguns efectes em permeten fer transicions. 

Cap instrument que es reconegui?
Faig artesania del so, interpretacions d'objectes com poden ser restes de la indústria, que potser emeten un so que no és l'esperat. I com a instrument reconeixible tocaré la guitarra elèctrica. M'agrada molt fer-la servir perquè transmet agressivitat. Porto coses de trasteria i tinc moments de prova, tot i que intento que hi hagi un discurs que aglutini tot, una mena de suite.

Et consideren una de les artistes més influents de l'underground barceloní. T'agrada l'etiqueta?
Em costa una barbaritat. Parlant amb gent amiga, admetre que ets artista sonora ja em genera més preguntes que respostes. Faig música experimental des del 1983 i també m'han influenciat a mi. He fet classes d'instruments inventats o he tocat en àmbits diferents i a base de tenacitat he seguit l'activitat, i potser sí que al final hi ha gent que et segueix i sap coses de tu. Es pot dir que he sigut una persona visible dins d'aquest panorama. 

En un sector que no ho té fàcil...
Mai acabes d'assumir que ets professional, perquè penses més en un metge que no en un artista sonor. Potser sí que ho sóc. Però també has de repensar-te, perquè et pots estar mig any sense tocar; a mi m'ha passat.

A Europa està millor que aquí? 
A Holanda, França o Portugal està molt assumit, hi ha molta cultura a nivell popular, i les institucions faciliten molt la vida a la gent de la cultura. De tota manera, tot i ser una música minoritària tinc la sensació que hi ha molta gent fent coses boníssimes, aquí i a tota Espanya. Hi ha dedicació i comunitat. 
Què en penses de la trajectòria i evolució del LEM? 
La percepció dels inicis és diferent, quan vaig aterrar al territori Nubla, que era inabastable. El LEM ha fet una evolució lògica, amb conceptes afegits però sempre amb la mateixa línia, respectada i diversa, barrejant formes d'expressar. És molt valent que l'equip actual de Gràcia Territori Sonor hagi decidit tirar endavant aquesta edició, que considero que no és menor. Són continuadors de l'esperit del Nubla, de la seva herència cultural. I el sector necessita del LEM perquè necessitem educar orelles.

En quin projecte treballes ara?
Tinc un piano sense carcassa al convent de Sant Agustí i faré una sessió experimental perquè no me'l puc quedar, en aquesta ciutat manquen espais per guardar obres i objectes. De fet hauré de llençar la gran majoria d'objectes i instruments que guardava en un local. També estic enllestint un documental sobre les aventures d'aquest piano.