Rromanó, història i identitat d'un poble

Plaça Raspall

per Ricard Valentí

La contra

El 5 de novembre es commemora el Dia Internacional de la Llengua Rromaní
El 5 de novembre es commemora el Dia Internacional de la Llengua Rromaní | Cedida

El 5 de novembre és el Dia Internacional de la llengua rromaní. Aquest mateix dia de l’any 2009 es van reunir a la ciutat de Zagreb lingüistes, professors i representants d’entitats gitanes per analitzar l’estat de salut del rromanó i aconseguir que fos reconegut de manera oficial pels diferents estats europeus. En aquesta mateixa conferència es va decidir instaurar el 5 de novembre com a Dia Internacional de la llengua rromaní i ajudar així a visibilitzar la seva causa. I és precisament per aquest motiu, per recordar i reivindicar que hem de recuperar la nostra llengua, aquesta setmana l’Associació Joves Gitanos de Gràcia ha organitzat una videoconferència amb periodistes gitanos de Londres, Amsterdam, Eslovènia i Kosovo, on es va reflexionar sobre l’esforç que representa fer programes de ràdio i televisió en rromanó; la importància de transmetre la problemàtica gitana en el seu propi idioma. Des d'aquesta plataforma es va llençar un missatge clar i contundent als joves: hem d’intentar millorar l’educació per no deixar d’aprendre la nostra llengua. 

De fet, a Espanya, gairebé ningú el parla. Una de les poques persones que ho fa és l’Enerida Isuf, impulsora de l’acte i la responsable del projecte que l’entitat té per ensenyar anglès i rromanó a diferents escoles i instituts de Barcelona, L’Hospitalet i el Prat de Llobregat. Ella el va aprendre a casa, l'albanès i el rromanó són les seves llengües maternes. Però aquí, a Catalunya i a Espanya, està pràcticament desaparegut i l'únic vestigi és el caló, que ni tan sols és dialecte. Els Reis Catòlics ja es van encarregar de prohibir l'idioma dels gitanos i castigar la gent perquè el deixés de parlar: els hi tallaven la llengua. "I la llengua és identitat, té a veure amb l'existència, és una filosofia de vida", assegura l'Enerida. 

"L'idioma crea uns hàbits, una forma de pensar i viure, i per això també és un procés de descobriment de la pròpia cultura", diu Enerida Isuf

Totes les conferències que es fan sobre temàtica gitana són en anglès. Això ha de començar a canviar. Es poden afegir subtítols -tant en anglès com en castellà- però la llengua que parla de la comunitat gitana ha de ser la pròpia de la comunitat gitana. Amb tota la riquesa que té, la diversitat de dialectes, les diferències geogràfiques que no fan sinó sumar, enriquir-nos tots plegats i mantenir vives la cultura i la història d'un poble. 

Les reaccions de la iniciativa de fer aquesta videoconferència en llengua rromaní ha tingut un gran impacte i segur que a partir d'aquí sorgiran més iniciatives; queda molta feina a fer. "Hi ha una desinformació total entre la pròpia comunitat gitana, però quan els mostres cançons en rromanó veuen la musicalitat i la semblança a la rumba, per exemple", explica l'Enerida, contenta de seguir la seva etapa de professora; aquest curs les escoles també han sol·licitat seguir amb el projecte. Així l'Associació, malgrat les restriccions que han dificultat molt la seva activitat els darrers mesos, segueix treballant dia a dia per a la comunitat gitana de Gràcia i d'arreu. "L'idioma crea uns hàbits, una forma de pensar i viure, i per això també és un procés de descobriment de la pròpia cultura". Que el Dia Internacional de la llengua rromaní obri nous camins. OPRE ROMA.