El desembre de 2009 l'historiador gracienc Josep Maria Contel va rebre una carpeta amb documents sobre el refugi antiaeri del Palau de la Generalitat, on va descobrir que hi havia un plànol d'una part que creia secreta perquè era extramurs. Han hagut de passar onze anys i quatre presidents de la Generalitat perquè finalment es faci pública aquesta descoberta, una peça de la micro història que per a Contel, forma part d'un puzle més gran que ha d'arribar finalment a la gent.

Com comences a estirar del fil? 
Aconsegueixo, a través d'una publicació al Facebook, unes fotografies del refugi d'extramurs que estan a l'Arxiu Nacional. Més endavant demano entrar al refugi de Palau però tot són problemes. 

Quin és el detonant?
La tardor del 2016 tinc l'oportunitat de conèixer Lluís Vivancos, el Cap de Subsòl de Mossos d'Esquadra, i això va ser el desllorigador de tot el procés. L'hi passo tot el material perquè investigui i ell es fa seu el tema, en troben indicis i, amb la presidència de Puigdemont ens permeten accedir-hi.

I l'accés a la part oblidada?
L'intent d'obrir aquesta part el compararia a entrar a una piràmide; està ple de trampes. El que et trobes no s'ajusta a la realitat dels papers. O sigui que si no haguéssim descobert les fotos, el projecte s'hagués abandonat. Va haver-hi moments de tirar la tovallola, però gràcies a la tenacitat dels Serveis de Patrimoni i Arqueologia del Palau i de la Unitat de Subsòl dels Mossos es va aconseguir.

Què era el que s'anaven trobant? 
Es devia als cegaments que es feien per anular els refugis després de la guerra. Però el camí hi era i estava convençut que ho trobaríem.

Per què creus que el procés ha costat tant políticament?  
Sempre es busca allò tangible. La gent prefereix obres faraòniques i grans projectes. I la recuperació d'un refugi està emmarcat en cultura, i la cultura no ven. Aquí també s'ajunta que s'havia d'accedir a un espai confinat de difícil accés, era un viatge a un lloc desconegut. 

Què t'agradaria que passés a partir d'ara?
Que es rehabilités tot plegat i es fes visitable. S'ha de donar a conèixer tota la història entorn aquest espai, que és molt més llarga. El refugi només és una petita baula. En micro història, la que a mi m'interessa, tot és un puzle de petites peces, i aquí encara en falten. I al final tot ha d'arribar a la gent. 

Quins fets se'n podrien descobrir?
Ara sabem de fets relacionats amb el president Companys però hi ha molt més contingut històric. Per exemple, es podria fer una comparativa del que passava mentre es construïa el refugi, perquè s'estava fent en els pitjors bombardejos que va patir la ciutat. Quan vaig entrar el 2018 allà vaig respirar fons i no sabia què passaria però sabia que teníem la peça clau. A partir d'ara s'han d'escriure les noves pàgines d'aquesta història.