Clausura preventiva i lideratge

Gràcia Escapulada

per Albert Benet

La contra

Alguns seguidors europeistes enfilats al mur de la cantonada dels carrers Sardenya i Camèlies
Alguns seguidors europeistes enfilats al mur de la cantonada dels carrers Sardenya i Camèlies | Eskapulats

Les portes del Nou Sardenya romandran tancades al públic fins que les autoritats revoquin les prohibicions que afecten l’esport, la cultura i tantes altres activitats socials que ens fan la vida més alegre. Fins ara els socis i simpatitzants europeistes només han pogut assistir a un partit de lliga, contra el Vilafranca (1-0). En acabar aquell primer matx, molts ja van sortir del camp verbalitzant un comiat irònic però premonitori: “Bon Nadal i fins l’any vinent”. A més, l’incompliment de les mesures de seguretat per part d’un grup de seguidors va provocar l’obertura d’un expedient per part de la FCF. 

En aquest sentit, el segon partit a casa hauria esdevingut una revàlida per al club en relació amb els controls de seguretat i el compliment de les normatives COVID19. Però aquest segon examen no ha arribat encara perquè tots els camps de la 3a divisió ja no poden acollir espectadors. Paradoxalment no ha estat la federació qui ha ordenat el tancament sinó la Generalitat, que es veu desbordada per la pandèmia i per les seves decisions contradictòries. 

Per aquest motiu diumenge passat l’Europa va jugar per primer cop un partit oficial a porta tancada al Nou Sardenya. Segons fonts del club, al recinte només hi va poder accedir “el personal necessari per jugar i informar”. Això va provocar una imatge desoladora: graderies buides i tristes. Com ja va passar durant el play off jugat a Badalona, el silenci ambiental només el van trencar els crits dels jugadors i el suport d’un grapat d’incondicionals que es va atansar als vorals del feu europeista. La fotografia de gent enfilada al mur expressa la passió amb què moltes persones viuen el futbol. És una icona carregada de nostàlgia i d’anhel del retorn al passat no gaire llunyà. Perquè tothom vol recuperar la quotidianitat anterior a les restriccions. 

La fotografia de gent enfilada al mur és una icona carregada de nostàlgia i d’anhel del retorn al passat no gaire llunyà

Els europeistes que portin més anys seguint l’equip recordaran un altre fet inèdit ocorregut al vell Sardenya el 10 de novembre del 1988. L’Europa i el Gavà van jugar a porta tancada els 45 minuts restants del partit que el col·legiat Cuenca Ordóñez va suspendre unes setmanes abans arran de l’agressió rebuda al túnel de vestidors. Els incidents es van produir el 16 d’octubre després d’un concert de “pito” de l’àrbitre amb l’expulsió del local Jareño, que va indignar l’afició escapulada. El sarau va ser monumental i les tanques que envoltaven el terreny de joc van evitar que apallissin aquell home. Malgrat això, un eixelebrat que treballava al club va colpejar per darrere Cuenca Ordóñez. L’informe mèdic de la clínica Quirón va reflectir que l’agredit tenia un hematoma al clatell. El partit va quedar suspès amb el resultat d’1-1. Dies més tard, el comitè de competició va anunciar que s’havia de reprendre a porta tancada. Els 45 minuts es van jugar amb normalitat però amb un col·legiat nou (Caballero Vargas). Tot i jugar amb inferioritat numèrica, el jove i menut defensa escapulat, Alfonso Gallardo, va fer de cap el 2-1 al minut 71, que va donar a l’Europa els dos punts. Aquell primer partit a porta tancada els van jugar els europeistes Andrés, Carmona, Mayoral, Gallardo, Paco (Ventura, 86’), Salva, Capella, Soriano, Capi i Castillo. Com va passar contra la Muntanyesa, el triomf de la clausura va donar el lideratge als europeistes, aleshores al grup II de la Regional Preferent. I al final de la lliga, l’equip va pujar de categoria. Veurem si la història es repeteix i els jugadors actuals poden dedicar l’ascens a tots els europeistes víctimes de la pandèmia.