Julià Guillamon: "Joan Perucho va ser peça central de la vida cultural de Gràcia"

L'Any Perucho celebra l'acte central al CAT amb un espectacle de Carles Belda sense públic i deixa pendent la ruta literària

Cultura

Joan Perucho (esquerra) i Julià Guillamon, escriptors i amics
Joan Perucho (esquerra) i Julià Guillamon, escriptors i amics | Cedida

El 7 de novembre el CAT va acollir l'acte central de l'Any Perucho, una celebració que -malgrat la pandèmia- ha tornat a posar en òrbita  l'autor de Les històries naturals. El també escriptor gracienc Julià Guillamon i responsable del cicle assegura que això no s'ha acabat, que encara queden moltes propostes per fer perquè se'n segueixi parlant del Perucho. I llegint. 

Quina valoració fas de l'Any Perucho en un any tan estrany?
Ha anat prou bé perquè hem estat molt previsors i ja vaig començar a moure'm al 2016, quan vaig anar a la Biblioteca Nacional de Madrid. I després a Gandesa, Banyoles, Berga i tots els llocs on havia tingut relació el Perucho. Quan ens va enganxar el confinament ja estava tot en marxa. S'han hagut de readaptar algunes activitats però si s'haguessin fet tots els actes presencials ho haguéssim petat. La pandèmia també ha alentit el món editorial.

El passat 7 de novembre, quan ell hagués fet 100 anys, es va fer l'acte central al CAT. Queden encara activitats pendents?
No s'han pogut fer les rutes literàries i ara hi ha quatre exposicions en marxa. La d'Històries Naturals, a Berga, vindrà a Barcelona al gener i tindrà una versió per a Madrid. S'han reeditat llibres i s'ha fet un vi. Crec que ha quedat un Any molt poc encarcarat. Ell era molt simpàtic, molt divertit. De fet crec que de tot el que hem fet el que més li hagués agradat hagués estat el vi, Sant de vampir, és de Perucho total.

L'exposició del CAT demostra de forma molt condensada què de complex n'era, l'escriptor, i totes les seves vessants.
Tinc una miqueta de mania a les expos de roll-up perquè són tristes però també és veritat que es poden fer de moltes maneres. Aquesta té molts detalls i diversos nivells de lectura. Visualment copses la complexitat del personatge. Ell era molt intens. I l'exposició de la Jaume Fuster sobre les edicions pop és una bomba de colors. 

Creus que des de Gràcia se l'ha reivindicat prou?
A mi m'hagués agradat fer alguna cosa més grossa. La relació amb Gràcia i Sant Gervasi, amb molts amics al Putxet, era el seu món. Vaig intentar vendre una idea al MNAC aprofitant la col·lecció de pintura del Perucho i enfocar-ho com a "Gràcia, el Montmartre de Barcelona", explicant que era un centre artístic molt important. La ciutat hauria de plantejar-se tenir un centre o un equipament que recollís la singularitat de la vida cultural de Gràcia. Perucho era un element central de tot això.

Què li diries a les persones que encara no han llegit Perucho?
Que comencin per Les històries  naturals, perquè és una manera molt fàcil i divertida d'entrar en el seu món. També el còmic que he fet del Llibre de cavalleries amb el Toni Benages o Els homes invisibles, amb proses poètiques molt singulars, que ha tingut una gran influència en d'altres autors, com Jaume Cabré. Els lectors d'ara queden molt sorpresos!