Adéu a Maria Salvo, un segle d'activisme

La militant antifranquista arriba al final de 100 anys de lluita amb un reconeixement plural i un comiat familiar

Política

Maria Salvo, durant l'àpat de celebració familiar dels seus 100 anys, el mes de maig passat
Maria Salvo, durant l'àpat de celebració familiar dels seus 100 anys, el mes de maig passat | Família Salvo

Maria Salvo Iborra (1920-2020) ha arribat al final del seu segle d'activisme aquest dilluns, a l'Hospital Evangèlic del carrer Camèlies, envoltat dels seus familiars més directes i amb la intimitat que obliguen les circumstàncies, però amb el ressò immediat des de la matinada de dilluns a dimarts dels infinits sectors militants on va estar implicada al llarg d'una complexa trajectòria vital que va incloure guerra, exili, camps de concentració, tortures i activisme clandestí. 

La Salvo, com li deien afectuosament els seus cercles més propers, entre els quals s'hi comptaven periodistes d'aquest setmanari com Carina Bellver, ha passat els últims mesos a la Sagrera, a casa dels seus nebots, ben acompanyada, tot i ser durant molts anys veïna de la Travessera de Dalt i quan encara resonen els drings de les copes de cava de la celebració del seu centenari el passat 27 de maig. "Tinc molt de temps per reflexionar amb calma, en contra de la societat actual, on la gent té molta pressa i on tot es vol ràpid", apuntava en la seva última entrevista, en exclusiva a L'Independent (vegeu número 801). 

Salvo, en aquella entrevista, que va anar acompanyada aquells dies de maig també de l'homenatge que li van organitzar l'Ajuntament i l'Ateneu de Memòria Popular, ja no era la dona forta i supervivent de mil batalles, però sí la dona "valenta, intel·ligent, massa moderna per al seu temps, amb uns principis socials i polítics ferms que li marquen el caràcter i amb qui sempre és un plaer conversar", com descrivia Bellver al principi de l'entrevista. 

I en aquell context, encara va deixar caure alguns grans titulars per a la història: "No s’ha reconegut prou el paper de la dona en la lluita antifranquista. Les dones sempre ho hem tingut més complicat que els homes: a les presons, perquè els homes tenien les seves dones fora ajudant-los i les preses estaven soles, ja que la majoria tenien el marit empresonat i, a més, s’havien de fer càrrec de les criatures". 

El regidor de Gràcia, Eloi Badia, va encapçalar dimarts les reaccions a nivell local reconeixent a la militant "antifeixista i treballadora incansable de llibertats i drets". "De les indispensables que reconeixem a Gràcia dia a dia amb la plaça de les Dones del 36, recordant sempre ser veïna de Gràcia",  va afegir. 

També l'assemblea de Gràcia En Comú, que va batejar ara un any i mig el seu local del carrer Sant Lluís 7 com a Espai Maria Salvo va avançar-se dilluns a les reaccions generalitzades reconeixent-la  com a "referent per moltes i molts de nosaltres" i afegint-se en les primeres hores al primer missatge de condol de l'alcaldessa Ada Colau. 

Entre la resta de dirigents polítics locals, la portaveu del grup municipal d'ERC a Gràcia, Olga Hiraldo, va reconèixer Salvo com "una gran dona, compromesa i lluitadora per la llibertat fins els darrers dies". 

Aquest dijous, després de la vetlla del vespre de dimecres, Salvo va ser incinerada al tanatori de la Ronda de Dalt en un estricte entorn familiar, sense cerimònia.