Vermell de sang i de ràbia

L'Assemblea Feministes de Gràcia, Bàsquet Lluïsos i l'Europa femení surten al carrer el 25N per dir prou als feminicidis

Societat

Les jugadores del Bàsquet Lluïsos amb la campanya Sabates Vermelles
Les jugadores del Bàsquet Lluïsos amb la campanya Sabates Vermelles | Cedida

L'acció contra la violència masclista que va impulsar el 2009 a Ciudad Juárez Elina Chauvet, Zapatos Rojos, i que s'ha replicat per tot el món des de llavors, ha tingut enguany la seva versió a Gràcia: des de primera hora del matí de dimecres les principals places del districte s’omplien de desenes de sabates vermelles recordant les dones assassinades a mans d’homes. Una acció que denuncia els feminicidis comesos arreu i que l’estadística converteix en 1164 morts des de 2010. Vermell de sang i vermell de ràbia.

L’Assemblea Feminista de Gràcia ha multiplicat enguany les mans i s’ha coordinat amb 98 col·lectius feministes dels Països Catalans per portar a terme aquesta acció pel 25N. I a Gràcia tampoc no han estat soles; s’hi han sumat el Basquet Lluïsos femení i també les futbolistes de l’Europa; una col·laboració amb futur. Ja fa dies que a les xarxes, les jugadores de bàsquet de l’entitat gracienca van començar a escalfar motors: no, no canvien el blau pel vermell, però sí que denuncien qualsevol tipus de violència vers les dones. “La secció i l’esport no han de ser alienes a aquesta xacra que patim dia rere dia”, asseguraven a les xarxes. L’impacte de Sabates vermelles a Gràcia no ha estat només virtual. Segons expliquen des de Feministes de Gràcia, el cop de la performance no deixa indiferent ningú; el missatge és clar per a tothom, grans i petites, tinguin l’opinió que tinguin, vinguin d'on vinguin. El treball de preparació i de realització de l’acció per part de les organitzadores també deixa clar el nivell d’implicació d’aquests col·lectius. I això que dimecres era un dia “intens”: molts fronts de lluita oberts. 

L’assassinat és la punta de l’iceberg sobre el qual es sustenta tot el sistema patriarcal, com explica la campanya de les Feministes, el que no es veu tant però hi és igual: violència immobiliària, crisi sanitària i educativa, cultura precària... Però cada vegada són més les dones disposades a canviar-ho. Juntes i organitzades