"M'interessa la música quotidiana, la que està a mans del poble"

Irene Augé mostra la història dels acordionistes del Prepirineu

Cultura

Cartell del documental 'Amb un tros d'acordió'
Cartell del documental 'Amb un tros d'acordió' | Cedida

Dijous 3 de desembre el CAT estrenarà Amb un tros d’acordió, d’Irene Augé, en una sessió que inclourà un col·loqui amb la directora i un concert del grup El Pont d’Arcalís, que faran referència a part del repertori del documental, un treball que recull la història dels vells acordionistes i balladors de la Vall de Lord. La música que no surt als llibres.

Com es va originar el projecte? 
Quan estudiava musicologia vaig fer un treball de camp a la Vall de Lord (Solsonès) que després vaig seguir amb el màster d'antropologia. Tenia molt material recollit i se'm va acudir fer un documental. Volia homenatjar la música que no surt als llibres i posar en valor el patrimoni de la zona.

I per què aquest interès? 
L'acordió diatònic del Prepirineu s'ha estudiat molt poc. També s'ha d'entendre que és una música molt quotidiana, a mans del poble, que ells mateixos amb prou feines valoraven i valoren. Més enllà del valor musical a mi m'interessa la funció social, com reafirma el sentiment de comunitat, tot i que no tothom hi accedia igual: les dones no tocaven fora de casa, per exemple.

Quin és l'objectiu del film?
No pretenc recuperar una pràctica musical, la qual comprèn dels anys 30 als 60, ja que els contextos socioculturals són canviants. La meva intenció és mostrar una altra manera de viure la música. Ells la tenien incorporada al dia a dia, mentre treballaven, a les ballades del vespre. Expliquen que era l'única afició que tenien.