El capítol més colpidor de l'oncle americà

El film 'Josep' és un homenatge a la figura del dibuixant i exiliat republicà Josep Bartolí i Guiu, oncle de l'expresident gracienc de l'Europa Josep Bartolí i Montoliu

per Albert Benet

Cultura

L'artista Josep Bartolí i Guiu (1910-1995)
L'artista Josep Bartolí i Guiu (1910-1995) | Família Bartolí-Samper

L’expresident gracienc de l’Europa, Josep Bartolí i Montoliu (1930-2018) recordava sovint la bona sintonia que va mantenir sempre amb el seu oncle de Nova York, l’artista polifacètic Josep Bartolí i Guiu (1910-1995). La dimensió històrica del tiet Bartolí rau en una sèrie de dibuixos colpidors que reflecteixen les condicions inhumanes dels milers de presoners republicans que van passar pels camps de concentració francesos de la Catalunya del Nord. Bartolí va ser un idealista llibertari cofundador del Sindicat de Dibuixants de Catalunya, un organisme vinculat a la UGT. També va ser comissari polític i combatent al front d’Aragó. Una carta de presentació que l’hauria dut directament al cementiri sinó hagués fugit Pirineus enllà. D’aquell exili forçat i la seva supervivència als camps francesos en va deixar constància gràfica. Després de més de dos anys empresonat, sortosament va poder escapar-se i arribar fins a Mèxic, on va rebre el suport dels intel·lectuals catalans. Dels dibuixos conservats en va editar un llibre que palesa l’horror viscut. La seva relació amb la pintora Frida Kahlo i el seu salt als Estats Units, on va guanyar-se la vida com a dibuixant i escenògraf, van obrir-li portes noves. 

Coincidint amb el 25è aniversari de la mort de Bartolí, les sales de cinemes de la ciutat (Vegeu la cartellera del Verdi) van estrenar la setmana passada el film Josep, que ha dirigit el també dibuixant Aurel (Le Monde) i que compta amb les veus dels catalans Sergi López i Sílvia Pérez Cruz.  Aquest film ha rebut aquest divendres el guardó a millor pel·lícula europea d'animació, després de convertir-se en un dels finalistes dels premis europeus del cinema que s’entreguen a Berlín. 

Però la vida del Josep Bartolí donaria per a fer-ne una sèrie, segons recorden els seus descendents. Un d’ells, en Jordi Bartolí, és l’autor del llibre La retirada, editat fa uns 10 anys. En clau local, els seus renebots afirmen que l’exili de Bartolí va començar al carrer Progrés, on vivia la seva germana Rosa. Va ser allà on diuen que el van anar a detenir les autoritats franquistes. Però ell va poder escapolir-se lliscant per les canonades del celobert. També afirmen que va formar part de la secció atlètica del CD Europa als anys 20. Un capítol que rebla el lligam entre el Josep Bartolí dibuixant i el seu nebot europeista reconegut i enyorat. Les cendres dels dos genis reposen avui a Premià de Mar.

Cartell del film 'Josep'