Casal Tres Lliris: "Se'ns retrata com a okupes i no ho som; amb el Districte hem treballat"

La plataforma juvenil, hereva dels espais desallotjats de Can Cacau o del casal popular de Ros de Olano, avisa que "no pararà"

Política

Anna Cabré, portaveu del Casal Tres Lliris, després de l'entrevista
Anna Cabré, portaveu del Casal Tres Lliris, després de l'entrevista | A.B.

El Casal Tres Lliris ha destapat aquesta setmana i detallarà aquest dissabte en un acte què hi havia darrere de l'acció anònima que fa uns dies va fer aparèixer parets, mobiliari urbà i altres elements pintats de blau per tot Gràcia: la reivindicació de 25 anys de l'Assemblea de Joves de Gràcia, nascuda el 1996 i fil conductor del que va ser el front independentista del moviment okupa i que s'ha metabolitzat, entre d'altres, en l'Associació Joves de Gràcia, gestionant una excomissaria. En parla Anna Cabré, portaveu.

L'abril de 2017 una nota de l'Ajuntament deia: Vila de Gràcia guanya un nou espai per a gent jove. Ara el Districte us vol tancar.
Volem posar de manifest amb la campanya la importància que té el casal a la Vila i tot el que aportem. Ja fa més de 25 anys de la creació de l'organització juvenil i ara al casal hi ha més de trenta col·lectius.

Feu soroll perquè no hi ha solució a la proposta de tancament que us ha llançat el Districte?
El que deixem clar és que la nostra activitat no pararà ni deixarem que s'esborrin aquests 25 anys. Pel que fa a l'Ajuntament estem igual que fa un mes: se'ns demana una llicència d'activitats que vol tutelar la nostra capacitat d'autoorganització i que va en contra de la nostra condició política. A més, és una llicència d'activitat que en cap moment se'ns ha reclamat des que fa quatre anys que vam assumir la cessió d'ús.

Hi ha una data límit que se us hagi comunicat perquè deixeu el casal?
Això no ho sabem.

La campanya Ens hi va la Vila, la del blau, reivindica un contínuum des d'uns inicis on no hi entrava pactar amb l'Ajuntament. Creieu que haureu de tornar als orígens?
El nostre terreny de joc és el carrer i no descartem altres vies que ens puguin ser útils.

Deies que hi ha més de trenta entitats que utilitzen el casal, però almenys n'hi ha dues que no l'han volgut utilitzar, els esplais Matinada i Espurna. Per què?
Molta gent d'aquests esplais participa al casal però hem valorat conjuntament que no és un espai adequat a les seves activitats i per a l'entrada i sortida dels seus usuaris. Reivindiquem com ells que necessiten un espai.

Heu tingut problemes de seguretat evidents.
Sí, i no ens hem tancat en cap moment al fet que hi haguessin obres per garantir les mesures de seguretat.

També heu tingut queixes veïnals.
Sempre hem tingut la voluntat de tenir una relació propera i bona amb les veïnes. És cert que en activitats puntuals hi ha hagut molta assistència i això posa de manifest la mancança d'espais com el nostre. També creiem que s'ha infravalorat la tasca de retorn que fem al barri.

Can Cacau, Verdi, Ovidi Montllor, Ros de Olano, el primer Tres Lliris... Quan veieu aquests espais que heu hagut d'anar deixant, com ho interpreteu?
Entenem la construcció del moviment juvenil com a llarg termini i veiem aquests espais com a generadors d'una solidesa que no veiem com una derrota. Pensar en Can Cacau -jo encara no havia nascut- em produeix alegria.

El símbol d'una excomissria, pero, és un punt afegit. Us veieu marxant o hi haurà pacte?
El que és clar és que no pararem.

Us heu sentit enganyats pel Districte o veieu que no hi tenien remei si hi havia queixes a fiscalia?
L'Ajuntament pren accions per voluntat electoralista. Gràcia és un cau de vots dels comuns i ens volen retratar com a joves okupes. No som okupes. Hi hem treballat quatre anys i ells no han adequat l'espai perquè hi hagués menys soroll o menys inseguretat. Les decisions tenen conseqüències.