La urbanització de l'extrem nord de Penitents amb la residència s'enllestirà el 2022 i es planteja un nou espai de l'escola Sadako

El projecte multiplica per sis la previsió de verd de la reforma inicial i es desencalla un replanteig que obliga a fer un pou que connectarà el clavegueram del barri

Societat

La construcció de la residència de gent gran, a l'extrem nord del barri de Penitents
La construcció de la residència de gent gran, a l'extrem nord del barri de Penitents | Cedida

La reforma urbanística de major envergadura que hi ha ara mateix en marxa al districte de Gràcia se situa fora dels focus mediàtics habituals: just a l'extrem nord de Penitents i a la falda de Collserola, per sobre de la plaça Alfons Comín, als carrers Salvador Alarma, Josep Maria Jujol, Vallpar i Adrià Gual.

El projecte de construcció de la residència de gent gran El Mirador de Gràcia, la quarta del grup Fiatc a Catalunya, que es va anunciar ara fa dos anys (vegeu L’Independent núm. 740), ja està en la fase d'aixecar paret dels dos blocs previstos per a unes 140 places i 18 places d'aparcament i s'està coordinant amb la urbanització del tram final d'Adrià Gual que acabarà sense sortida a la porta de l'equipament.

El projecte es remunta al 2007, quan encara existia la previsió d'enllaçar amb un vial de connexió el desnivell entre Adrià Gual i Josep Maria Jujol. Però l'adquisició dels terrenys per part de Fiatc l'any 2016 va coincidir amb un replantejament de l'Ajuntament d'aquest vial "amb la idea d'estendre les faldilles de Collserola", segons explica el director general de Fiatc Residències, Joaquim Rigau. "El que ens demana l'Ajuntament és molt sensible a l'entorn immediat i això per a la nostra gent gran serà un avantatge", apunta en el marc d'una visita d'obres a petició de L'Independent. 

L'obra, un cop ja ha passat a la història el cul de sac que era el carrer amb un final de barranc ple de bardisses, té com a principals elements la urbanització d’Adrià Gual en accés de prioritat invertida i la connexió en dos punts amb rampes i escales cap als carrers Jujol i Vallpar. En la connexió més rellevant, la de Jujol, el projecte salvarà els desnivell amb murs de rocalla i rampes i es rematarà amb la creació d’una nova plaça amb tres bancs i un pollancre, i sobretot el naixement d’un nou mirador sobre l’skyline de la ciutat. "La despesa final en verd s'ha multiplicat per sis", explica Rigau.

Però la dificultat de l'obra s'ha centrat en les últimes setmanes no en la residència sinó en la urbanització i la connexió futura del clavegueram, amb la necessitat de construir un pou de prop de deu metres de profunditat. La setmana passada es va tancar l'acord sobre l'acta de replanteig del pou. Amb cautela sobre els temps de finalització, el grup promotor subratlla el requisit municipal de coordinar l'equipament i la urbanització. "Al mitjans de 2022 això estarà acabat", conclou Rigau.

En paral·lel, la Fundació Sadako, implicada en el projecte de reurbanització per la proximitat de les seves escoles, que al barri despleguen nivells des de P3 a quart d'ESO, té el projecte d'utilitzar els terrenys que té sense edificar al tram mig d'Adrià Gual per traslladar l'escola infantil i redistribuir la resta de cursos d'una manera més còmoda en les instal·lacions actuals. Fonts de Sadako han apuntat que la decisió no està presa, però que la voluntat és ferma.

"Bon moment per fer residències, si tens capacitat financera"

El director general de Fiatc Residències, Joaquim Rigau, no amaga la preocupació del sector per l'impacte de la crisi sanitària. Pregunta: és un bon moment per fer residències? Resposta: "Sí, però per a una mútua amb capacitat financera; l'administració pública sempre arriba tard".