Homenatge al guardià del primer escut

Gràcia Escapulada

per Albert Benet

La contra

Possiblement aquest és el primer escut de l’Europa
Possiblement aquest és el primer escut de l’Europa | Cedida

El 1982, l’Europa va organitzar un seguit d’actes esportius, socials i culturals per commemorar el 75è aniversari de l’entitat. Un dels esdeveniments més rellevants d’aquella celebració va ser la inauguració d’una placa a la façana de la finca número 290  del carrer Sicília, on hom pensa que el 5 de juny del 1907 es va fundar el club. La inscripció de marbre va ser dissenyada per l’aleshores directiu europeista Frederic Fernández Urgell, que recorda l’emoció viscuda aquell dia històric. Però els assistents a l’acte van rebre una sorpresa del tot inesperada ja que van poder veure i descobrir el que possiblement és el primer escut de l’Europa: un trencadís amb els colors blanc-i-blaus originaris de l’equip, les sigles CDE i la data 1912. “Ens van obrir una porteta lateral i després de passar per una sala fosca, ens van ensenyar un escut que no havíem vist mai”, evoca Fernández Urgell. 

Aquest símbol romania incrustat en una de les parets més velles del desaparegut bar-bodega Roca. El propietari de la finca, el senyor Albert Salvadó de Castro (1926-2019), havia conservat pràcticament intacte aquella meravella d’ençà que va comprar la casa cap als anys 40. Curiosament, en Salvadó no era ni europeista ni apassionat de cap equip de futbol sinó que el seu esport preferit era el tennis. No obstant això, mai no va deixar de protegir aquella icona. Un fet que sempre li va agrair l’Aureli Llauradó i Martorell (1919-2000), exdirectiu europeista amb qui Salvadó va mantenir una relació estreta. “Es tenien molta estima i venia sovint a casa a veure la conservació de l’escut”, afirma Xavier, un dels fills de l’Albert Salvadó.  

Quan hagin passat les eleccions i la pandèmia ho permeti, l’europeisme sencer hauria de retre un homenatge sincer a la família Salvadó

Passat els anys, en el seu darrer mandat, l’expresident De Bode va contactar amb el senyor Salvadó per proposar-li convertir aquells baixos en un local social de l’Europa. L’expresident escapulat va veure una manera de retornar als orígens de l’entitat i aprofitar l’emplaçament turístic d’aquest edifici per explotar la marca CE Europa. Aquell projecte no va fer-se realitat possiblement perquè el senyor Salvadó no va voler fer canvis a aquell magatzem. Segons vam poder comprovar l’aleshores soci Víctor Martínez i jo en una visita del 2016, el local contenia maquinària i mobles de l’antiga adoberia de pells que la família Salvadó havia tingut al carrer de les Arts del Guinardó. En Martínez havia tingut notícia de l’existència de l’escut per mitjà del seu barber, que també tallava els cabells al senyor Salvadó. Malauradament, el protector i guardià del primer emblema europeista va morir el 22 d’agost del 2019 als 93 anys. Fa un any i mig. La història de la recuperació de l’escut es reactiva el passat 5 de juny  i finalment en Xavier Salvadó , un dels descencens de la família, decideix fer la donació de l’escut al club. Repeteixo, al club. El donant no vol cap protagonisme i deixa ben clar que no vol formar part de cap disputa electoral. 

Per aquest motiu, penso que quan hagin passat les eleccions i la pandèmia ho permeti, l’europeisme sencer hauria de retre un homenatge sincer a la família Salvadó. Especialment a la senyora Mercè, esposa de l’Albert, a qui el club no li ha agraït prou la preservació d’aquesta peça històrica. I l’acte, quan es faci, hauria de ser inclusiu amb la presència de tots els expresidents de l’Europa, de les famílies Salvadó i Llauradó, del consoci Fernández Urgell i de tots els qui valoren la història de l’entitat.

Placa a la façana de la finca número 290 del carrer Sicília
Albert Salvadó de Castro (1926-2019)
Aureli Llauradó i Martorell (1919-2000)