Mor Jordi Fàbregas, ànima del CAT i puntal de la música d'arrel

Adéu als 69 anys al líder indiscutible del folk català, recuperador dels sons tradicionals i node de múltiples iniciatives culturals

Cultura

Jordi Fàbregas, posant per a l'entrevista de la Contra de L'independent núm. 3 (desembre 2020)
Jordi Fàbregas, posant per a l'entrevista de la Contra de L'independent núm. 3 (desembre 2020) | Oriol Vila

Jordi Fàbregas, el gran referent i dinamitzador de la música d'arrel a Catalunya, ànima del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) i node indiscutible de múltiples iniciatives de recuperació dels sons tradicionals tant a nivell local com internacional, ha mort aquest dimecres al vespre a l'edat de 69 anys. Quinze dies després de ser ingressat per un problema coronari a l'Hospital de Sant Pau, el cor de Fàbregas no va poder superar les dificultats que arrossegava en una de les vàlvules, i de la qual es tractava des de feia 30 anys sense problemes, i va dir adéu.

Coses, Primera Nota i El Pont d'Arcalís van ser els tres projectes principals

El desenllaç va agafar per sorpresa la família i els metges, encara sense saber-ho l'enorme cercle d'amics i companys que cada dia preguntaven per ell des que la nit de Reis va haver de ser traslladat al centre hospitalari. A nivell de Gràcia la seva absència durant dos dilluns a les concentracions de suport als presos a plaça de la Vila, on sempre acabava agafant la guitarra, van fer augmentar la preocupació i es van verbalitzar amb un missatge d'ànim a la plaça a través d'unes paraules de Lluís Puig, amic del músic i conseller de Cultura del govern Puigdemont.

L’adéu de Fàbregas té ara mateix una repercussió inabastable, sent com era el líder indiscutible del folk català, recuperador dels sons tradicionals a través d'infinits projectes de grups musicals i node imprescindible a l'hora de muntar tota mena de festivals i iniciatives culturals al llarg i ample del territori. El nom de Fàbregas, no en va, des de l'any 1968, quan va debutar com a músic amb un EP de quatre cançons nascut sota l'influx dels Setze Jutges i la música francesa, ha estat sempre lligat als grans noms en majúscules de la música d'arrel, sobretot El Pont d'Arcalís i Primera Nota; amb els primers va fer nou discos i amb els segons, cinc (un de compartit amb uns altres grans clàssics, els valencians Urbàlia Rurana).

Però la prehistòria de la música d'arrel amb l'accent de Fàbregas no s'entén sense el pas fet pel grup Coses, que va formar amb Ton Rulló i Miquel Estrada. Coses va ser el primer grup d'expressió catalana que va enregistrar un disc amb una discogràfica madrilenya, Movieplay; van fer tres discos i el 2015 van tornar de tant en tant als escenaris.

EL CAT va ser el premi a la lluita veïnal per donar-li una vida segura a l'Artesà

Fàbregas, home de moltíssimes pàtries (Sallent, Súria, Folgueroles, Arsèguel, Vic, manresa), va tenir sempre una vida militant no dogmàtica. Vinculat al PSUC com la majoria dels seus amics als anys 70, poc a poc va anar definint el seu camp base irrenunciable a Gràcia i allà, amb la seva imatge inconfusible esprimatxada, els seus rínxols blancs i la seva mitja melena, va teixir una xarxa de complicitats que va esclatar el 1988 amb el primer festival Tradicionàrius. El CAT, a través de l'associació TRAM, va ser el premi a la lluita veïnal per donar-li una vida segura al centre cívic L'Artesà i des de la Travessia Sant Antoni i després també per la banda de la placeta Anna Frank, tothom va tenir una porta oberta a la casa musical de Fàbregas.

Enguany el Tradicionàrius, que va començar dissabte passat, ja ha arribat a l'edició 34 i era la primera edició que Fàbregas havia de veure des de la tranquil·la barrera que el relleu en mans de Carol Duran ha permès, un cop ell va decidir que tocava fer un pas al costat, encarar altres projectes personals o descansar i dedicar més temps a la família. Com a últim servei a la pàtria, hi havia previst el passat dissabte 16 un concert recuperant Almanac, el primer disc que Fàbregas va fer amb La Murga l'any 1981, en commemoració dels 40 anys de la publicació. Un concert d'Eliseo Parra va ser el substitutiu.

Ha quedat pendent la festa pels 25 anys del CAT, per a la qual s'havien iniciat els preparatius el 2019 i que la pandèmia va ajornar. No hi haurà ocasió, també com a conseqüència de la crisi sanitària, però el llegat de Fàbregas queda, és enorme i servirà per a les futures generacions.

Discografia bàsica

Jordi Fàbregas deixa com a llegat una obra prolífica entre la qual destaca els discos en solitari: El Trobador (1968), els elapés del grup Coses: Via Fora! (1973), Ara és demà (1976) i Perquè no s'apagui l'aire (1978), i la carrera més extensa amb Primera Nota amb discos com Primera nota (1990), Llet i vi (1990) o Taüll (1993) o amb El Pont d'Arcalís, encara en actiu, amb discos com Balls i cançons del Pirineu (1998) o Del Piemont als Pirineus (2004). També Lo poder del cant (1997) amb Harmònica Brava.