Geografia Fàbregas

Jordi Fàbregas (1951-2021), conegut a nivell local com a ànima del Centre Artesà Tradicionàrius, sempre ultrapassant les fronteres de la música tradicional cap a l'activisme social i referent dels anomenats gracs de Gràcia, ha marxat deixant una petjada de geografia inabastable

Cultura

Jordi Fàbregas, amb La Murga
Jordi Fàbregas, amb La Murga | Cedida

Territori glocal. Contra el pensament immediat de qui menys el coneixia, que el porta a vincular-lo a una petita illa que s'estén només a l'entorn de la plaça Anna Frank o de les passejades matinals que el feien present i trobadís pels carrers de Gràcia, Fàbregas és Sallent (on va néixer), el Pirineu (amb base a Arsèguel), Vic i Manresa (per ser impulsor dels festivals), Súria i Folgueroles (per la família) i des de Catalunya al Piemont i a tots els racons de món on hagi sonat la música tradicional.  

"La música demostra i ensenya sentiments; és un llenguatge universal", deia

Fàbregas segons Fàbregas. "La música és un llenguatge universal, sensible, que demostra i ensenya sentiments, que per a mi no tenen paraules concretes, sinó sensacions, emocions" (L'Independent núm. 3, any 2000). "El CAT ha estat una banda d'agitació folk i això s'ha estès arreu, ara realment per sort hi ha molts punts al territori que fan programació de música folk; no obstant això, en la lluita per sortir als mitjans hem perdut un llençol a cada bugada" (vegeu L'Independent 727, any 2018).

Sempre dalt de l'escenari. Tot i que El Pont d'Arcalís és la banda que va fundar que ha arribat més lluny, amb una desena de discos i milers d'actuacions, Fàbregas és el llegendari grup Coses, La Murga, Primera Nota, Solistes de la Costa (amb l'inseparable Jaume Arnella), L'Harmònica Brava, l'Orquestra Simfònica de la Canya i la infinitat de col·laboracions amb Maurizzio Martinotti o grups com Urbalia Rurana o Ara va de bo.

TRAM, CAT, Gràcia. L'associació per la Tradició Musical va néixer fa 30 anys i el CAT en té només algun menys. El primer Tradicionàrius. "En aquell moment som un conglomerat de gent (entre gracs i forasters, Esteve León, Jordi Roure, Eduard Casals, Jaume Arnella, Toni Oró, Ferran Martínez, Lola Capdevila, Quim Soler, Isidre Tito Pelàez...). Desembarquem a Gràcia, on hi havia altres grups, i estàvem implicats a la Vila. En un moment ens va semblar que ens convenia presentar els nostres treballs amb regularitat i guanyar repercussió. Vam venir a parlar amb el director del centre, en Pep Fornés aleshores. Ens vam quedar sorpresos perquè ens va dir que sí a tot", explicava (vegeu L'Independent 727). El CAT no ha estat, doncs, un bolet aïllat a la Vila: dos exemples, Fàbregas va obrir la plaça del Folk per celebrar els 15 anys de L'Independent i en els últims anys ha faltat poquíssims dilluns a plaça de la Vila en l'acte setmanal pels presos.

Feina feta i reconeguda. La tasca pionera i referent al llarg de les dècades de Fàbregas ha tingut tots els reconeixements: ja va ser premi nacional de música i de cultura popular els anys 1991 i 1995, i encara li quedava per aquest segle la Medalla d'Honor de la ciutat (2006) i la Creu de Sant Jordi (2020). LI ha faltat una festa de comiat pel seu relleu al CAT a mans de Carol Duran. Els seus amics li preparaven una festa postpandèmia almenys amb gent de tots els Països Catalans. "Està clar que a la festa del Jordi hi haurà més de 100 persones",  deia Esteve León, parella inseparable de Fàbregas a L'Independent al maig.

El nucli dur, la família i l'amor. El músic de llarga trajectòria va partir de la família per engegar carrera: era l'any 1968, i amb 17 anys Fàbregas va publicar un EP de quatre temes, El trobador (Edigsa), dos temes amb autoria del seu pare, el poeta Josep Fàbregas, i dues versions de Jacques Brel. Faltava poc aleshores perquè iniciés una relació de 50 anys amb la que ha estat la dona de la seva vida, Lola Capdevila, que també va fer-li de representant musical. "Si vam tocar el 1976 a les Sis hores de Canet va ser per ella", recordava sovint. Un dels seus fills, Pol Fàbregas, altrament conegut com a PD MiStu, ha estat digne continuador dels sons apresos a casa.

La inauguració del CAT el setembre de 1993