La deixa europeista de Pujol

Gràcia Escapulada

per Albert Benet

La contra

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, a la llotja del vell Sardenya, amb Josep Lluís Núñez i Ferran Valverde, el 1982
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, a la llotja del vell Sardenya, amb Josep Lluís Núñez i Ferran Valverde, el 1982 | Arxiu Ramon Vergés

Gràcies a Betevé (la televisió dels clubs modestos barcelonins), diumenge podré seguir en directe el partit contra el Manresa. El camp de l’Europa segueix tancat als socis, una decisió que em costa molt d’entendre però que tothom accepta sense protestar. Voto per a la reobertura el Nou Sardenya!

Pujol solia explicar que al vell Sardenya va veure jugar per primer cop un dels seus ídols futbolístics, el molletenc Marià Gonzalvo, amb la samarreta escapulada

Lamentacions a banda, el confinament perimetral dels darrers mesos m’ha permès rellegir els llibres d’història de l’Europa de l’enyorat Ramon Vergés i Soler. El primer que va publicar data del 1982 i és un dels escassos records palpables que ens queden  del 75è aniversari del Club Deportiu Europa. Aquest llibret conté un pròleg emotiu de l’aleshores Molt Honorable President Jordi Pujol, qui va presidir la comissió d’honor dels actes de les noces de platí.  En el seu escrit, en Pujol descriu l’Europa com un club “entranyable per a tots els catalans”. L’expresident recorda també que el seu pare li havia parlat dels ídols barcelonistes Samitier i l’Alcántara però també dels europeistes Cros i Bordoy . En Pujol no va viure l’època daurada de l’Europa però li té una simpatia especial  o si més no ho deia. Solia explicar també que al camp del carrer de Sardenya va veure jugar per primer cop un dels seus ídols futbolístics, el molletenc Marià Gonzalvo (Gonzalvo III), que abans de fitxar pel Barcelona va vestir la samarreta escapulada en edat juvenil.

Dos anys després de ser investit com a president de la Generalitat de Catalunya, el 30 de març del 1982, en Pujol va visitar oficialment el vell Sardenya. Va ser un dimarts plujós, l’Europa i el Barcelona van jugar el partit central del 75è aniversari i la tribuna es va engalanar per a rebre la màxima autoritat nacional. El Molt Honorable va presenciar l’encontre al costat dels presidents Ferran Valverde (CDE) i Josep Lluís Núñez (FCB) i de l’Enric Truñó, regidor municipal. L’amistós va acabar amb la victòria visitant (0-4) i la curiositat de la nit va ser veure els blaugranes Reixach i Costas vestint la samarreta escapulada per tal de reforçar la davantera local.

Una dècada més tard, el 1995, el president català i líder de CiU va tornar al camp amb motiu del partit de Festa Major de Gràcia que l’Europa i el Lleida (0-1) van jugar en la estrena del Nou Sardenya, que uns mesos abans havia inaugurat l’alcalde de Barcelona i successor de Pujol a la Generalitat, Pasqual Maragall. Com en la seva primera visita, en Pujol va arribar al camp amb la memòria plena d’anècdotes vinculades a l’Europa i al futbol català. Perquè això  mai no se li podrà retreure:  allà on anava sabia dir allò que els amfitrions volien sentir.  Encara que ho fes amb un to paternalista o moralista, agradava als seus parroquians.

Un cop ja com a expresident, la vinculació de Pujol amb l’Europa es va mantenir gràcies als actes del centenari (2007). Va tornar al Nou Sardenya per a assistir al partit contra l’Osasuna (1-2) i va participar en el documental  sobre la història de l’Europa dirigit per en Carles Balagué.  Maragall, Montilla, Mas, Puigdemont i Torra han presidit el país des del 2003. Mai no els he vist al Nou Sardenya tot i que el darrer vivia fins fa poc a tocar de la plaça Lesseps.  Veient el poc interès que han mostrat els altres Molt Honorables en vers l’Europa, haig d’agrair al Florenci Pujol, que a part de la polèmica deixa no declarada, entregués en vida records europeistes al seu fill Jordi, nat al carrer de Septimània i batejat el 1930 als Josepets. Dit això, diumenge, votaré en blanc per a homenatjar els metges i tot el personal sanitari. Els únics que veritablement són al costat de la gent quan els hem de menester.

Pròleg de Jordi Pujol al llibre del 75è aniversari del Club Deportiu Europa