Cara Dura: "Volem presentar alternatives a la música que s'escolta ara"

'Una cançó d’hivern' i 'Un pantà de somriures i llàgrimes' és la carta de presentació del projecte musical de cinc joves graciencs

Cultura

Arnau Dez (guitarra elèctrica) a l'esquerra i Mocho Fraile (cantant) a Joanic
Arnau Dez (guitarra elèctrica) a l'esquerra i Mocho Fraile (cantant) a Joanic | Joanna Chichelnitzky

L’Arnau Dez i el Mocho Fraile van començar a fer temes durant la pandèmia i van veure que d’això podia sortir un projecte. Aquest és l'inici de  Cara Dura, el projecte musical autogestionat de cinc músics joves. La cara visible són els músics: veu (Mocho Fraile), guitarra elèctrica (Arnau Dez), baix (Juan García), tecles (Miquel Pascual) i bateria (Dani Arias); però darrere també hi ha molta gent propera que dóna un cop de mà, tant a nivell musical amb col·laboracions, com els instruments de vent per als diferents temes, com en l’àmbit gràfic o de producció a l’estudi de l’Arnau i el seu pare. 

No volen deixar-se trepitjar per ningú, tant en el dia a dia com amb la música

“Som uns pocavergonyes, en el bon sentit de la paraula, no amaguem qui som”, assegura Mocho, el cantant del grup. Tenen entre 20 i 34 anys i com a músics són molt diferents entre ells, però comparteixen el fet de plantar-se i ser “echaos pa’lante”, de ser uns caradura. No volen perdre la seva identitat ni deixar-se trepitjar per ningú tant en el seu dia a dia com amb la música. I pel que fa als estils no s’estanquen en cap concret; aquests primers singles són més pop, però en les properes cançons també podrem escoltar reggae, funk, hip-hop i balades; “volem ser un grup diferent del que hi ha ara, presentar coses alternatives al que hi ha avui en dia al mercat”. 

El passat 5 de gener presentaven el projecte amb el seu primer single Una cançó d’hivern i aquest dilluns dia 22 en surt el segon, Un pantà de somriures i llàgrimes. Aquest ens parla de les amistats, la confrontació i saber solucionar els problemes, perquè “al final, l’estima i la confiança en el teu cercle és el més important”. 

Aquests cinc joves s’estan topant amb els obstacles que viu el sector cultural en la situació actual, la falta d’ingressos per iniciar un projecte i el fet de no poder assajar ni fer concerts. Tot i estar limitats, expliquen, tenen molt ritme de treball per tancar-se a l’estudi i gravar el màxim possible. La música és la forma de vida que han escollit viure, forma part del seu dia a dia i de tot el que els envolta. A principis d’estiu sortirà a la llum el seu primer disc. Fins llavors es pot gaudir dels diferents temes que aniran sortint cada mes i descobrir amb cada lletra i cada nota, una mica més d’aquest projecte nou del barri.

Joanna Chichelnitzky