L'Any Felícia Fuster reivindica l'obra de l'artista per fer-la arribar al gran públic

Les comissàries marquen un programa "ambiciós i de país" amb exposicions, reedicions, recitals i jornades d'estudi

Cultura

L'artista Felícia Fuster, en la imatge oficial de l'Any
L'artista Felícia Fuster, en la imatge oficial de l'Any | Cedida

L'Any Felícia Fuster, que va arrencar oficialment a les xarxes el passat 7 de gener, el dia que l’artista hagués fet 100 anys, ja ha donat a conèixer el programa que ha de servir per rellançar la figura i l’obra d’una veu potent i original que es va guiar sempre per l’experimentació, segons van remarcar les comissàries de l’Any, Pilar Parcerises, encarregada de coordinar les activitats de la vessant pictòrica, i Lluïsa Julià de la part literària.

Felícia Fuster (Barcelona 1921 - París 2012) és poeta, traductora i artista plàstica. La seva obra combina els diferents llenguatges i tècniques i estableix vasos comunicants entre pintura i literatura. Es dona a conèixer als anys 40 en exposicions col·lectives a Barcelona i Madrid, però l'ambient de la postguerra la porten a la capital francesa, com van fer altres artistes i escriptors de la seva generació. El 1984 dona a conèixer la seva poesia amb el llibre ‘Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils’, i troba una ampli ressò entre poetes i crítics, entre ells Maria-Mercè Marçal, amb qui va mantenir una estreta amistat. “En aquell concurs va ser tota una sorpresa, perquè la troben massa moderna per la seva edat i no la saben catalogar, i tot i no guanyar decideixen publicar-li el llibre”, explica Julià. Segons Miquel Martí i Pol, la poesia de Felícia Fuster tenia intensitat i musicalitat.

Així, els objectius de l’Any se centren a analitzar i estudiar l’obra de l’autora, establir un diàleg entre ella i els poetes i artistes actuals i difondre entre un públic ampli tant la seva obra com la seva dimensió humanista i compromesa amb la societat. “L’obra de Fuster és reconeguda pels poetes però desconeguda pel gran públic, per això l'Any -en el seu vessant literari- vol obrir-se al públic en general”, reconeix Julià.

La programació de l’Any Felícia Fuster inclou actes acadèmics, conferències, taules rodones i exposicions que relacionen estretament la poesia, original i traduïda, amb les arts plàstiques, així com diverses jornades d'estudi, una a la Universitat de Perpinyà, una altra a Universitat de Barcelona i a la Fundació Felícia Fuster. Aquesta mateixa setmana Pagès Editor ha reeditat 'Sorra de temps absent (1996), finalista al premi Màrius Torres, i Cafè Central prepara la del primer poemari de Fuster.

Compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua, va crear una fundació -amb seu a Camps i Fabrés, al límit de Sant Gervasi amb Gràcia- per defensar aquests valors. "Serà una joia reivindicar la seva obra i pensament, i el record de Felícia Fuster ens farà millors individualment i col·lectivament", va afirmar la consellera de Cultura, Àngels Ponsa.

A les xarxes i a les biblioteques

La Fundació Maria Mercè Marçal i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana col·laboren per difondre materials al Twitter de l’Any Fuster, alguns d'ells inèdits, una iniciativa on també s'ha sumat la Fundació Miquel Martí i Pol. I les biblioteques oferiran sessions especials i clubs de lectura dedicats a l'obra de l'autora.