"El talent no té a veure amb el físic"

Montse Colomé, ballarina i coreògrafa

per Clara Darder

La contra

Montse Colomé al pati de Gyrotonic, a Martínez de la Rosa
Montse Colomé al pati de Gyrotonic, a Martínez de la Rosa | Silvia Manzanera

Coreògrafa i directora de moviment amb els Comediants, també de la Clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, de l'Exposició de Sevilla i de Lisboa. La ballarina Montse Colomé ha rebut aquest any el Premi a la Trajectòria de l'Associació de Professionals de Dansa de Catalunya. I pel seu seixanta-cinc aniversari va actuar al Mercat de les Flors.

La passió per la dansa?
L'àvia, el pare i la mare eren persones molt nostrades durant la República. La meva mare m'apuntà a l'Orfeó gracienc: amb tres anys a la coral i amb cinc per aprendre a ballar.

Ha estat fàcil viure d'aquesta professió?
Amb perseverança tens feina. He fet clàssic de manteniment, esbart, teatre, claqué i jazz a Nova York. Vaig conèixer als 80 a Carles Santos, i encara vaig tenir la finestra més amplia.

Em deies que et demanaven explicacions pel teu físic?
Els deia: "Què us esperàveu una noia alta, prima, rosa i amb talons?". Doncs jo sóc baixeta, morena i rodona. El talent no té a veure amb el físic.

Dels viatges, que és el millor?
Canviar-me la mirada. A NY no et jutjaven pel vestit ni el que feies. Cada dia feia classe i anava a espectacles. Mirant s'aprèn molt. Amb Comediants a Austràlia, Sud-amèrica, Centreamèrica, fent teatre participatiu amb els actors locals.

I els espectacles de Meteodansa?
Amb l'Alfred Rodríguez Pico, a Manresa. Espectacle amateur amb joves de l'ESO, combinant dansa, meteorologia i música. Al Kursaal, tenen un entramat molt bo amb el seu públi

La mítica Caldera de Gràcia, és el mateix ara a les Corts?
Ho vam crear nou coreògrafs que tenien companyia pròpia i jo que feia projectes. Pel lloguer alt, la manca de condicions i un veí molest, vàrem marxar perdent un barri magnífic, però hem guanyat en espai i una fàbrica de creació artística. Fem activitats pel barri i tot està millorant.

Estem matant la cultura?
Catalunya no s'acaba de creure el potencial que tenim. Jordi Pujol li va dir a un músic: “Toqueu genial, però de què treballeu?”. Falta vincular la política amb la cultura/educació, els infants són el futur de tot, entre ells hi haurà polítics, si no viuen o aprenen cultura no la valoraran després.

Sobreviureu?
Sempre. La situació és precària, però ja estem acostumats. Som resistència. Els del teatre tenen star system, però els de la dansa encara pitjor. Als ballarins ningú ens posa cara. Només un ballarí ha guanyat un Oscar, Bob Fosse, a Cabaret.

Companyies, solitari o dirigint?
Treballar en equip i amb el món amateur. Amb Àngels Aymar vaig fer l'obra 100 femmes amb catalanes, holandeses i coreanes, dones que no havien treballat mai sobre l'escenari.

Frenaràs o moriràs sobre l'escenari?
Moriré treballant, la meva jubilació serà minsa i per tant mentre pugui ballar, m'apuntaré. Les amigues de cinquanta que estan en crisi, em feliciten per la feina sobre l'escenari amb seixanta-cinc anys. Vaig interpretar Rèquiem Nocturn al Mercat de les Flors de Pere Faura i va ser un èxit.

Quina idea tens per millorar la cultura ara?
Ballar. Tenim més seny que rauxa i ens pesa massa el cap. Accioneu el vostre cos i fluïu. Una científica a la Contra de La Vanguardia recomanava ballar, escoltar música i el cos. Ens hem de deixar anar, si ho féssim tot ens aniria millor.